“He viscut a tants llocs que fa por… Però, precisament perquè he voltat tant, els llocs són una cosa molt important per a mi. Sempre busco… Sempre busco casa meva”. 

Així comença el tercer llibre de l’escriptora nord-americana Lucia Berlin. Aquests dies que estem tots a casa, necessitem deixar de banda per uns moments la situació que estem vivint i ens refugiem en llibres, pel·lícules i sèries. Per aquesta raó, una de les recomanacions és la recopilació inèdita: Lucia Berlin. Benvinguda a casa: unes memòries amb una selecció de cartes i fotografies que es va publicar en català el novembre de 2019 per L’altra editorial i traduïda per l’Albert Torrescasana.

L’any 2016 es va publicar Manual per les dones de fer feines, i el 2018 Un vespre al paradís; dos reculls de contes que va escriure el 1991. Berlin va ser guardonada amb l’American Book Award per Homesick: New and Selected Stories. Per tant, Benvinguda a casa va més enllà i és el llibre amb què coneixem la Lucia de veritat. És la seva autobiografia i les paraules, vivències i sentiments que va explicar als seus. La primera part de l’obra explica les diferents cases que va tenir l’escriptora, començant per Alaska, passant per Estats Units, Xile, Mèxic i acabant de nou als Estats Units amb fotografies familiars. Va tenir més de vint llars que la van mantenir viva, llocs que va considerar casa seva. Va viure en barraques, pisos destralers, refugis i una mansió. Per tant, podem dir que, realment, la vida de Lucia Berlin va ser una muntanya russa. Va seguir els passos del seu avi i de la seva mare i va compartir amb ells el vici del tabac i l’alcohol.

La vida de la Lucia va anar lligada als homes que l’envoltaven. Després del desenllaç amb el seu primer amor, es va casar amb Paul Stuttman, un escultor brillant que la va deixar abans que nasqués el seu segon fill (van tenir en Mark i en Jeff). Abans del naixement del nen va conèixer el seu segon marit, Race, un músic, amb qui van viatjar fins a Mèxic. I una nit d’hivern va marxar a Acapulco amb els nens i Buddy Berlin, el seu tercer i últim marit, amb qui va tenir el tercer i quart fill (David i Daniel). Va estar amb ell recorrent Mèxic i van tornar als Estats Units, on Buddy es va enganxar a l’heroïna. Va intentar viure amb ell i l’addició, però el final va deixar-lo. “Aquells primers anys a Edith Boulevard ell se’ls va passar entrant i sortint de l’heroïna i nosaltres entrar i sortint de la felicitat”, escrivia Berlin.

En aquest conjunt de cartes testimonials dels primers trenta anys de vida de l’escriptora, veiem una noia jove amb somnis i pors, una aspirant a escriptora que anhela l’èxit però que es frustra perquè li és fàcil escriure, però sap que amb això no n’hi ha prou: “Hauria pogut ser una escriptora, però m’hauria costat massa interessar-me més en el que veia i en la manera de dir-ho que no en el que sentia, en el que jo era. Ara he de fer això per sentir que no faig trampa, per justificar la comoditat”. 

La vida de la Lucia Berlin va ser un equilibri entre la llum i la foscor, entre la fortalesa i la debilitat. Una història que ens pot ajudar entendre aquesta dona, comprendre la seva vida i ens pot distreure ara que estem tancats a casa. 

Agradarà a… 

A les persones que els agradi llegir relats autobiogràfics. Als amants de l’escriptura de Lucia Berlin que volen aproximar-se a la seva història. 

No agradarà  a… 

A les persones que prefereixen llegir ficció i novel·la romàntica, perquè Berlin va tenir amor, però no l’amor fantàstic i perfecte del romanticisme.