Ja fa temps que es va dir que Mad Max i Alien, ambdós films de 1979, tindrien molta presència al Festival de Sitges 2019 amb motiu del seu 40 aniversari. A falta d’un mes per a l’inici d’aquesta 52a edició, que tindrà lloc del 3 al 13 d’octubre, ja coneixem moltes de les pel·lícules que es podran veure durant aquells 10 dies, i de les quals en farem una àmplia cobertura aquí, a L’Escriba.

La inauguració anirà a càrrec de In The Tall Grass, un film de Netflix basat en un relat de Stephen King coescrit amb seu fill, Joe Hill, i que comptarà amb la presència a Sitges del seu director, Vincenzo Natali (conegut per Cube (1997), Cypher (2002) i Splice (2010)) i un dels dos actors protagonistes, Patrick Wilson (familiar rostre per les sagues The Conjuring i Insidious). Però no podem parlar de grans noms d’aquest Sitges 2019 sense esmentar qui rebrà el Gran Premi Honorífic del certamen: Sam Neill, conegut pels seus papers a Jurassic Park (1993)Possession (1981) In the Mouth of Madness (1994).

Per altra banda, propostes tan dispars com la darrera producció de Rom Zombie, 3 From Hell, o l’esfereïdora Daniel Isn’t Real, compartiran cartell amb la nova bogeria de Quentin Dupiex, Le Daim, o Kindred Spirits, la nova perturbació de Lucky McKee, qui va sacsejar Sitges amb The Woman (2011), així com Darlin’, protoseqüela d’aquell film i dirigida per la protagonista de l’original. També tindrem en pantalla gran Ready or Not, considerada a Estats Units la millor estrena de gènere dels darrers anys en qüestió de crítica, i el retorn de Nicolas Cage amb un film lovecraftià com Color out of Space. 

El gènere documental tindrà grans bastions amb projectes que s’endinsaran a grans films de culte. Deodato Holocaust explicarà la història del cineasta italià Ruggero Deodato, convertit en ídol gràcies a la seva obra Holocausto caníbal (1980), qualificada com el primer found footage de la història del cinema. També hi podrem veure Memory – The Origins of Alien, una fascinant investigació sobre els orígens de l’obra mestra de Ridley Scott.

I pels amants del cinema asiàtic, tenim una ració ben generosa. Es podrà veure la nova bogeria de Sion Sono, The Forest of Love, una nova entrega de l’univers Ringu amb Sadako, dirigida pel propi Hideo Nakata, així com també el retorn de Tetsuya Nakashima (un autèntic tornado a Sitges amb pel·lícules com Confessions (2010) o The World of Kanako (2014)) amb It Comes. I pels amants de Ma Dong Seok, conegut com “el mazas de Train to Busan” i que ja hem pogut gaudir-lo a The Outlaws (2017) tant a Sitges com a les recents Nits de Cinema Oriental de Vic, el tindrem per partida doble amb Unstoppable i l’esperadíssima The Gangster, The Cop and the Devil. I no, no està confirmada (encara?) la nova pel·lícula de Makoto Shinkai, Weathering with You, però les confirmacions dins de l’anime de moment són ben suggerents amb grans èxits com Children of the Sea, The Wonderland o la nova pel·lícula de One Peace.

I fins i tot hi haurà lloc per a la música en directe! Com ja va succeïr l’any passat amb el concert de John Carpenter, el divendres 11 rebrem a Hermann Kopp, Nightcrawler i la seva música. El primer interpretarà les seves composicions per als films de Jörg Buttgereit Nekromantik (1987), Nekromantik 2 (1991) i Der Todesking (1989) junt a Tamon Miyakita; i el segon ens farà entrar al seu univers sonor synthwavedarksynth tot inspirant-se en els sons de les bandes sonores de terror i sci-fi i barrejant-los amb ambientació electrònica.

AnteriorLovers & Haters. “Érase una vez en…Hollywood”
Següent‘Élite’, la sèrie adolescent espanyola de Netflix
Avatar photo
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.