Assassinat a Highburn, Premi Ramon Muntaner de l’any 2025, em va arribar a les mans quan la Núria Martínez, comissària del Taradell Negre em va proposar participar al festival moderant una taula rodona sobre literatura juvenil. L’oportunitat va ser, sens dubte, una excusa per redescobrir un gènere i una categoria literària que sovint ha estat etiquetada injustament com a literatura menor. Són molts els que menystenen els gèneres populars i la literatura juvenil, sovint considerades, germanes petites d’allò que anomenem LITERATURA.
La novel·la ens situa a Highburn, un castell irlandès convertit en un hotel de luxe que cada any aplega les famílies fundadores d’una empresa d’assegurances per a una convenció empresarial. La Freya, la filla d’un dels socis principals, presencia l’aparició d’un cadàver, un esdeveniment que posa tothom contra les cordes i que enrareix la trobada. La noia, que creu que ha estat un assassinat, comença a investigar pel seu compte en veure que la policia ho considera un simple accident. El seu germà, una altra noia i un jove cambrer seran els seus companys d’investigació.
La novel·la, tot i tenir la resolució d’un assassinat al centre, és més aviat un coming of age en què la resolució del crim actua com un catalitzador que permet a l’autora explorar les relacions, les fractures i l’evolució interna dels personatges. Així doncs, la novel·la destaca per la capacitat d’endinsar-se en la psicologia dels personatges, però sense perdre de vista el seu objectiu.
En aquest sentit, la Freya és la protagonista de la narració i, per tant, el personatge que més evoluciona, però no l’únic. Tots els personatges estan travessats per un procés de transformació que fa que canviïn les seves percepcions, les seves relacions i com es mostren als altres. Aquesta evolució coral aporta una bona dosi de versemblança i complexitat a la narració.
Pel que fa al misteri a resoldre, l’autora juga amb habilitat amb les expectatives del lector. L’assassí és, efectivament, qui menys t’esperes. Ara bé, en el meu cas —potser per deformació lectora o per haver consumit massa novel·la negra— hi havia elements que feien sospitar abans de la revelació final. Tot i això, el mèrit de la novel·la no rau tant en l’efecte sorpresa del final sinó més aviat en el camí que es va teixint fins a portar-nos-hi.
En definitiva, Assassinat a Highburn té una trama que enganxa i uns personatges molt ben construïts. Una lectura que confirma que la novel·la juvenil i la novel·la negra tenen més a dir del que sembla.
Agradarà a…
Als que els agraden les novel·les en què els personatges tenen més pes que no pas l’acció.
No agradarà a…
Qui busqui un llibre exclusivament centrat en la resolució del crim. Aquí és només d’excusa.
