Ànima, de Wajdi Mouawad

1399
Sabia que l’èxit editorial de l’any, Ànima de Wajdi Mouawad, seria un llibre dur. Després de llegir-ne algunes (molt bones) crítiques i d’haver vist l’obra de teatre Incendis, sabia que aquella no era una novel·la innocent, sinó que venia carregada de violència, de ràbia i de veus que explicaven una història dura. No m’havia equivocat gens, però la novel·la m’ha fascinat.

El protagonista reacciona a l’assassinat de la seva dona volent veure la cara de l’assassí. No demana venjança, sinó que vol saber qui és que ha comès aquell crim brutal. A partir d’aquí, doncs, inicia un viatge que el portarà des del Canadà fins als Estats Units i més enllà, perquè serà a través d’aquesta recerca que ell descobrirà l’engima que s’amaga en el seu passat de nen libanès. Tot això amb uns narradors tan extraordinaris com són els animals que ens envolten i als quals l’autor cedeix la veu.

Una magnífica novel·la i un autor que cal seguir de prop.

Txell