Lancelot o El Cavaller de la Carreta

4441

Iniciem la secció dels clàssics parlant del context i de l’obra que ha servit de clau de volta per a desentrellar el I Crim Literari de L’Escriba: El Cavaller de la Carreta, de Chrétien de Troyes.

Gairebé tothom ha sentit parlar de les històries del Rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona i segur que a més d’un li sona el nom de Galvany, Lancelot, Perceval o Ginebra. Saber si les seves gestes van ser reals o fictícies és una mica més complicat i, de fet, moltes de les proves que podrien servir per afirmar la seva existència es basen en mites, llegendes i relats amb intencions polítiques per revifar la nació bretona. De fet, en els primers textos -datats del segle IX– on es parla del Rei Artús se’l descriu com un heroi passat que tornarà per recuperar la glòria perduda.

Cap a mitjans del segle XII, el monjo Geoffrey de Monmouth va recopilar aquestes llegendes de reis britànics a la Historia Regum Brittaniae, que durant molts anys es consideraria com a verídica. En aquest llibre, Monmouth equiparà els bretons als romans tot fent-los descendir directament d’Enees, el gran heroi grecoromà, i presentarà Artús com el rei magnificent que fa renéixer el poble  de les seves cendres.

Però qui parlarà de les aventures del Rei Artús i els Cavallers de la Taula Rodona serà Wace al seu poema Gesta de los Bretones o Novela de Bruto. El francès pren com a referència la Història de Geoffrey de Monmouth i, sempre conscient que està fent literatura i no cròniques verídiques, descriu la vida d’Artús: des del naixement fins a la seva suposada mort passant per totes les gestes viscudes sempre acompanyat dels Cavallers de la Taula Rodona.

I d’aquí ja saltem a Chrétien de Troyes. Malgrat totes aquestes obres anteriors, algunes teories creuen que Chrétien de Troyes no va prendre’n model, sinó que les llegendes artúriques ja feia temps que corrien de boca a orella pel vell continent i és d’aquesta font oral d’on va beure. En qualsevol cas, a la darreria del segle XII, l’autor de la Xampanya creà les històries més conegudes sobre el Rei Artús i el seu regne i, sobretot, destapà un dels afers amorosos més reconeguts i aclamats de la literatura universal: el que existí entre Ginebra i Lancelot.

I tot comença, precisament, a El cavaller de la carreta. Com a tall d’anècdota, la història l’inicia Chrétien de Troyes però l’acaba un seu deixeble, Godefroi de Leigni. Això es creu que succeeix perquè Chrétien no se sentia còmode en el fet de presentar la narració d’un adulteri quan ell sempre havia estat molt crític sobre aquest tema. I us preguntareu: i doncs, per què la va començar a escriure? Doncs perquè la senyora de Xampanya li demanà explícitament una història amb aquestes característiques.

I ara anem al gra! El cavaller de la carreta s’inicia amb el segrest de la Reina Ginebra en mig d’una celebració al castell del Rei Artús. Galvany i un altre cavaller s’ofereixen per anar-la a rescatar. Quan arriben a un encreuament de camins decideixen separar-se i a partir d’aquí la història se centrarà en el valor, la fidelitat i la generositat de l’anomenat cavaller de la carreta. Aquest cavaller se’ns presenta sota l’aparença de la perfecció i, de fet, de l’estereotip de l’època: un cavaller solitari que és capaç de posar en perill la seva vida tot lluitant per les injustícies i els desvalguts, però, per sobre de tot, per a una dama. Tot plegat se situa enmig d’un món inquietant ple de personatges misteriosos, fades, mags, encanteris i sota les lleis de l’amor cortès, aquell amor en què el cavaller es converteix en el vassall de la dama i està sotmès a les seves ordres.

Per què Lancelot apareix sota el nom de cavaller de la carreta? Qui ha segrestat la Reina Ginebra? Podrà Lancelot rescatar-la i demostrar-li el seu amor?

Aquestes preguntes només tenen resposta dins la història que Chrétien de Troyes, magistralment, ens presenta.

 

i per saber-ne més…

ARAGÓN, Mª Aurora. Literatura del Grial. Editorial Sintesis. LU géneros y temas. Madrid, 2003.

MONMOUTH, Geoffrey de. Historia de los reyes de Britania. Editora Nacional. Madrid, 1984.

NOVIALS, Àlex. “El Rei Artús va existir?”, Sàpiens, 124. Desembre 2012. Pp. 50-54

RIQUER, Martí de. “Pròleg” a El conte del graal. Quaderns Crema. Barcelona, 2009.