L’Àrtic és l’àrea al voltant del Pol Nord de la Terra que inclou parts de Rússia, Estats Units (Alaska), Canadà, Dinamarca (Groenlàndia), Islàndia, la regió de Lapònia, a Suècia, Noruega, Finlàndia, i les illes Svalbard, així com l’oceà Àrtic. La regió àrtica sempre ha fascinat l’home i ha estimulat el seu afany per la descoberta de nous territoris. Avui dia queden ben pocs indrets del que acostumem a conèixer com “últimes fronteres”, territoris que resten verges o inexplorats i que fan embarcar darrere de glòria i immortalitat a homes i dones intrèpides en expedicions generalment titllades d’impossibles o d’autèntiques bogeries.
Entorn de la conquesta d’aquestes terreres llunyanes i extremadament gèlides i inhòspites, s’emmarca Against The Ice, un drama de supervivència en què es narra la disputa entre Dinamarca i Estats Units per la suposada illa de Peary, una impressionant extensió de terra situada al nord-est de Groenlàndia. La pel·lícula, dirigida pel reputat director danès Peter Flinth −Eye of the Eagle (1997), The Other Side (1999), The Fakir (2004) i Beatles (2014) entre d’altres−, està basada en fets reals i en la novel·la Two Against the Ice d’Ejnar Mikkelsen. El film explica les peripècies de dos homes que exploren el vast paisatge de Groenlàndia a la recerca d’un mapa perdut i la extraordinària lluita per la seva pròpia supervivència. Basada en una expedició danesa l’any 1909, el fim està protagonitzat per Nikolaj Coster-Waldau (el recordareu de Joc de trons en el paper del “Mata-reis” Jaime Lannister) i Joe Cole. El film va ser produït per Baltasar Kormákur, el “Rei Mides” del cinema nòrdic i realitzador d’un gran nombre de bons productes com ara Contraband (2012), 2 Guns (2013), Everest i Trapped (2015). En aquesta ocasió, el cineasta islandès va coescriure el guió i va coproduir Against The Ice un cop acabat el seu anterior film, Everest. No va dubtar a acceptar el projecte, perquè és un paio molt acostumat a les condicions climàtiques tan dures que caracteritzen els rodatges d’aquest tipus de produccions.
En aquest punt, ressaltar que les pel·lícules rodades a l’Àrtic s’han convertit o conformen un gènere cinematogràfic ben particular. Recordem anteriors produccions ambientades en aquestes latituds com, per exemple, Midnight sky (2020), de George Clooney, en la qual un científic solitari a l’Àrtic corre per contactar amb una tripulació d’astronautes que vol tornar a la Terra, però aquesta ha sofert un misteriós i catastròfic desastre global. O la islandesa Artic (2018) de Joe Penna, que explica com un home (un excel·lent Mads Mikkelsen, tal i com ens té acostumats) perdut a l’Àrtic després d’un accident aeri lluita titànicament per poder sobreviure i ser rescatat. I, és clar, que me’n deixo un munt per qüestions d’espai. Tot i això, més o menys reeixides i de més o menys pes o valor cinematogràfic, la majoria són bons productes que ens fan passar una mala estona pel patiment que transmeten i per mostrar la lluita i perseverança fins a extrems pràcticament impossibles per a l’home, fins i tot, en les condicions més desavantatjoses o empreses més arriscades.
Quant a l’argument d’Against The Ice, Nikolaj Coster-Waldau dona vida al capità naval i cap de l’expedició Ejnar Mikkelsen encarregada de recuperar els registres dels membres desapareguts de la primera i desafortunada expedició danesa a l’Illa de Shannon que va acabar amb la mort per congelació de tots el seus integrants. Després que el seu primer intent no tingués èxit, l’únic voluntari que l’acompanya en el seu segon intent és un jove i inexpert mecànic Iver Iversen −un prou convincent Joe Cole, el John Shelby a la gran sèrie Peaky Blinders− mentre la resta de la tripulació es queda custodiant el vaixell encallat al mig del gel a l’espera de la primavera i el desgel. Així, els dos homes, que no tenen res en comú, s’embarcaren en una empresa que es perllogarà durant molt més temps del que s’havien imaginat. Tot i això (i sortosament per ells), Mikkelsen i Iversen van reeixir en trobar els registres dels primers expedicionaris que desmentien l’existència del suposat canal Peary, la qual cosa va deixar els Estats Units sense la possibilitat de reclamació sobre aquella zona de l’Àrtic. Al cap d’uns mesos de dur viatge, perduts enmig de les gèlides terres groenlandeses, Mikkelsen i Iversen van poder tornar al vaixell, però la resta de la tripulació havia tornat a casa i els havia deixat sols a l’illa. Els dos homes van resistir en un petit campament improvisat durant dos llargs hiverns abans de ser rescatats i tornar al seu país com autèntics herois l’any 1912.
Malgrat que en alguns moments el ritme decau una mica i potser ajudaria a fer-ne un producte més rodó alguna que altra escena més d’acció, el producte és prou reeixit i manté la tensió durant les seves dues hores de durada. El film de Flinth va d’heroisme amb certs tints d’obsessió però, això sí, és ple d’inacabables i autèntics mars de capes de gel i gossos de trineu de races nòrdiques i resistència increïble. Està fet d’un bon material, d’homes extraordinaris que van més enllà per donar el millor de si mateixos per imposar-se al seu propi destí i als elements. Per altra banda, agradarà als amants i practicants del múixing o trineus tirats per gossos. Flinth i els seus el van estrenar al 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín i es pot trobar al catàleg de Netflix.
En definitiva, l’Àrtic ha estimulat el germen de la immortalitat i la recerca de nous territoris a colonitzar per part de l’home (i les dones, és clar!). Ara bé, aquest desig irrefrenable, moltes vegades fregant la bogeria, ha costat al llarg de la història milers de vides humanes en empreses més enllà dels límits més raonables de la supervivència. Atrapats en una cabanya minúscula, han d’esperar que passi tot, amb ben poques esperances que hi hagi res pel que valgui la pena aconseguir sobreviure. Moltes vegades, aquestes expedicions son fruit de disputes polítiques per extensos territoris inexplorats, extraordinàriament rics en matèries primes o simplement es tracta de punts geopolítics de gran valor estratègic. La Terra de Peary no n’és l’excepció. Amb una superfície estimada de 57.000 km², conforma en l’actualitat gran part del Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia. Gràcies a la gesta d’aquell parell d’homes, que en el procés quasi perden el seny, va passar a titularitat exclusiva de Dinamarca. Against The Ice és una bona pel·lícula sobre les (des)aventures de Mikkelsen-Iversen, tot i que, arribats a un cert punt, convinc que s’hauria beneficiat de més situacions de tensió i bestiari polar.
