De tant en tant necessito una història que m’enganxi de valent. Com que l’anterior novel·la d’Alexandre Escrivà em va agradar moltíssim, vaig tenir clar que El secreto de Victor Black seria un dels candidats.

La novel·la arrenca amb un assassinat brutal. Jacob Fisher s’ha llevat i ha trobat la seva dona morta i coberta de mantis religioses. La seva filla adolescent, per la seva banda, ha desaparegut sense deixar rastre. L’inspector William Parker assumeix el cas i aviat descobreix un detall inquietant: l’escena del crim reprodueix el modus operandi de Victor Black, un assassí en sèrie condemnat a mort que fa anys que espera l’execució a la presó. Així doncs, o van condemnar l’home equivocat o Victor Black té un imitador. O potser és un còmplice? A partir d’aquí s’obren dues investigacions que avancen en paral·lel. D’una banda, la captura de l’assassí de la mare, i de l’altra, la cerca de la filla desapareguda.

És cert que El secreto de Victor Black no reinventa la novel·la policíaca. No hi trobareu una estructura revolucionària ni recursos que no s’hagin vist abans. Però tampoc crec que ho pretengui. El que fa és executar molt bé les regles del gènere. Hi ha una investigació sòlida, sospitosos, pistes, interrogatoris, secrets del passat, una tensió que no decau pràcticament en cap moment i un final en què descobrim qui és l’assassí. És una d’aquelles novel·les que saben perfectament què volen ser i compleixen la seva promesa. Ni més, ni menys.

Un dels grans encerts és el ritme. Els capítols són curts, la narració és molt àgil i sempre hi ha algun nou descobriment que et convida a llegir-ne un més. Així, sense adonar-te’n, vas avançant a passes de gegant perquè necessites saber com encaixen totes les peces d’aquest trencaclosques.

Tot i que no m’ha sorprès o agradat tant com el seu anterior llibre, Alexandre Escrivà continua demostrant que té un gran domini del ritme narratiu i dels mecanismes del suspens. I això, en un gènere tan exigent com el thriller, ja és molt.

En definitiva, El secreto de Victor Black és una lectura addictiva, àgil i amb una tensió constant que fa molt difícil deixar el llibre damunt la tauleta de nit i només per això, Escrivà és un autor que continuaré llegint sempre que publiqui una nova història.

Agradarà a…

Als que busquin un thriller àgil, amb capítols curts i un ritme que convida a devorar-lo.

No agradarà a…

Qui busqui una novel·la que reinventi el gènere o experimenti amb l’estructura.

 

Imatge destacada

AnteriorAquest 11 de setembre als cinemes…
SegüentCINECLUB VIC. Un poeta
Aida Montoya
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.