No sempre trio sèries d’estrena. A vegades, la tria arriba per intuïció, per ganes de veure alguna cosa que s’allunyi del soroll mediàtic i l’allau de propostes que cada setmana arriben a les plataformes. Així és com vaig arribar fins a The Capture, una sèrie del 2019 que trobareu a Movistar+, i haig de reconèixer que feia temps que una sèrie no em deixava tan inquieta, enganxada i alhora escèptica amb el món digital que ens envolta.

The Capture comença amb la detenció de Shaun Emery pel segrest de la seva advocada. La prova del delicte? Les imatges d’una càmera de seguretat i que ell nega rotundament. “Això no és el que va passar”, repeteix una i altra vegada. I si diu la veritat? Què passa si el que estàs veient a la pantalla no és real, però sembla més real que la realitat? La detectiu Rachel Carey, qui investiga el cas, comença a dubtar de les imatges. A partir d’aquí, la sèrie ens submergeix en una conspiració que juga amb la manipulació tecnològica.

A nivell narratiu, la sèrie està molt ben construïda. Primer ens planteja tots els dubtes, com si estiguéssim dins de la investigació, i llavors ens resol tots els interrogants. Els espisodis són capaços de mantenir la tensió i els girs de guió ens mantenen atents a la pantalla. El millor és que episodi rere episodi no pots evitar mirar la sèrie i pensar en la societat actual: les xarxes socials, les notícies manipulades, la irrupció de la intel·ligència artificial, les imatges falses, les fake news… Ens podem refiar de la informació que consumim?

El debat moral va més enllà dels fets. El personatge principal, la detectiu Rachel Carey (Holliday Grainger) encarna el conflicte des d’un punt de vista més íntim. Fins on estàs disposat a acceptar una mentida si serveix per fer un bé superior? Pots viure sabent que la realitat i l’opinió pública està sent manipulada? La resta del repartiment és prou solvent i contribueix a fer que el factor humà d’aquesta història no desaparegui mai.

Com que amb una sola temporada no n’hi ha prou, la segona expandeix i aprofundeix en aquest univers de conspiració, corrupció i manipulació de la realitat que s’estén a les més altes esferes de la política i els mitjans del Regne Unit.

Així doncs, com podeu veure, The Capture és més que una sèrie amb una trama i un nivell d’intriga excel·lents. Es tracta d’una ficció incòmoda que ens posa davant del mirall per analitzar el món que estem construint, els límits de la seguretat nacional, el control de la població i la veracitat i credibilitat de tot allò que veiem. Una reflexió que va més enllà dels episodis de la sèrie i que ens fa rumiar fins i tot dies després del seu visionat.

Agradarà a…

Als fans de les conspiracions i d’altres sèries com Black Mirror, Bodyguard o Homeland.

No agradarà a…

A aquells que no tenen ganes de pensar. Després de veure-la dubtareu de tot el que veieu a les xarxes socials i a les notícies.

 

AnteriorCrítica de “Los Domingos”, d’Alauda Ruiz de Azúa
SegüentSEÑALÉTIKA: Su trabajo más personal (VI)
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.