Ara que fa vuitanta anys del final de la guerra civil, he recordat el llibre de Nancy Johnston publicat per primera vegada en anglès com a Hotel in Spain l’any 1937, la primera part i Hotel in flight l’any 1939, la segona. És una llàstima que hagin hagut de passar tants anys per tenir-ne una edició en català, però suposo que mai no és tard i val la pena que s’hagi acabat publicant al nostre país.
Aquest mes, doncs, no viatgem gaire lluny de casa, però ho fem amb un llibre i des d’un punt de vista que val molt la pena. Nancy Johnstone i el seu marit Archie van comprar un terreny a Tossa i hi van construir un hotel l’any 1934, quan aquest racó de la Costa Brava era un refugi d’artistes i hi començaven a arribar els primers turistes. La primera part del llibre explica sobretot la relació del matrimoni anglès amb la gent del poble i amb els refugiats alemanys que viuen també a Tossa. És una part divertida, que retrata els catalans des del punt de vista d’una jove anglesa dels anys trenta: “No costava gaire adonar-se que érem a Catalunya. Els crits i els bruels que sentia al carrer indicaven, sens dubte, que dos catalans la feien petar tranquil·lament a la plaça del mercat.”
La segona part, però, descriu l’aposta del matrimoni per quedar-se al país malgrat l’esclat de la guerra i la transformació de l’hotel en una colònia per a nens refugiats.
“L’hivern del 1938 es presentava depriment. No quedaven joves a Tossa. Havien cridat totes les lleves, des de nois de divuit anys fins a homes de trenta-cinc. La gent gran que quedava al poble seien tristos al cafè llegint el diari per saber quina era la següent lleva mobilitzada.”
Les anades i vingudes de Barcelona, els bombardeigs i la por als feixistes fa que els Johnstone acabin fugint amb seixanta nens cap a França. És una part del llibre dura i que m’ha acabat fent vessar unes quantes llàgrimes: els camins plens de gent ferida i morta de gana, les condicions dels camps de concentració i tot el que comporta la derrota està descrit en les darreres pàgines del llibre.
L’editor, Miquel Berga, afegeix un post-scriptum molt interessant en què ens explica quin va ser el futur immediat de la majoria de personatges que passen per la història, real i interessantíssima, de la Nancy Johnstone. Un llibre, doncs, que és una petita joia que s’afegeix a la memòria d’un temps que no ens podem permetre oblidar.
