Títol: City Hall
Autors: Rémi Guerin (text) i Guillaume Lapeyre (il·lustracions)
Editorial: LetraBlanka
City Hall és una col·lecció de còmics d’estil “steampunk” que estan ambientats en una Europa alternativa en plena revolució industrial on el paper fa segles que s’ha extingit i està totalment prohibit produir-ne per motius ecològics i on, fins i tot, l’escriptura ha deixat d’ensenyar-se a les escoles. En aquest marc social, només una reduïda elit sap que tot això és un muntatge que amaga una veritat molt més increïble: tot el què s’escriu en paper pren vida.
Tot comença quan al centre de Londres apareix un criminal emmascarat anomenat Black Fowl capaç d’escriure i disposat a utilitzar el paper i seva imaginació per terroritzar a la població. L’alcalde i la policia, incapaços de fer front l’escriptor assassí, contacten amb els joves Jules Verne i Arthur Conan Doyle i els armen amb una llibreta. Amb l’ajuda d’Amèlia Earhart (una espia americana) i Harry Houdini (el famosíssim il·lusionista) hauran de descobrir qui és l’emmascarat, quin és el seu veritable objectiu i aturar-lo. Durant la història també toparem amb altres personatges coneguts com Abraham Lincoln, Joseph Bell o Mary Shelley.
El millor
- La trama està carregada d’intriga i secrets que et mantenen enganxat al llibre. Aviat ens adonem que l’enfrontament entre Black Fowl i Verne no és casual; a part de la seva habilitat com a escriptors, tenen un vincle a nivell personal que anirem descobrint poc a poc.
- Els dibuixos són fantàstics, les cares són molt expressives i els personatges estan carregats de personalitat. La roba, l’entorn i la tecnologia estan molt cuidats: una barreja entre la revolució industrial i un futur llunyà.
- El personatge de Conan Doyle, que és una ment prodigiosa i analítica en un jove amb poca experiència i encara molt innocent. Molt ben aconseguit!
- La presència de personatges històrics “de debò”. Descobrir com estan dibuixats, com actuen i el paper que tenen a la història.
El pitjor
- És difícil trobar alguna pega al llibre. Potser s’hagués pogut treure més suc a la idea de crear a partir de l’escriptura. Se centren molt en la creació d’éssers (o més aviat monstres) anomenats “papercuts”.