Arribes a la taquilla i demanes l’entrada. “Tingui, una carta per a vostè“:
Srs. Espectadors
Avinguda del teatre s/n
87640, Illa del Negre
amb remitent de U.N.Owen. El contingut? Una llista de 10 sospitosos amb noms, cognoms i fotografies. Un cop dins, et reben amb una petició: estar al cas de tot allò que pugui convertir-se en una pista per a descobrir qui és l’assassí.
Es tanquen els llums, sona la música (en directe) i s’obre el teló. L’escenografia ens trasllada als anys trenta del 
segle XX i els personatges, el seu vestuari i complements, el seu pensament i la seva actitud, també. La il·luminació ens situa en una atmosfera carregada de misteri i tensions. Tot està pensant fins a l’últim detall per representar una de les obres mestres del crim escrita per la Reina del Misteri, Agatha Christie.
L’obra avança i els deu negrets van caient un a un. Els actors -de la Cia. Xerinola teatre- representen amb exactitud el procés de bogeria que cada un dels personatges desencadena, el com reaccionen davant el fet d’estar aïllats del món, en una illa, amb un assassí que mata seguint la lletra d’una cançó infantil. Igualment, amb molta subtilesa, l’assassí es mou dòcilment i amb enginy entre els convidats i va avocant el verí de la mort en cada un d’ells.
Els espectadors, perplexos, hem de d’escollir quin d’ells serà el culpable quan encara queden set dels deu personatges damunt de l’escenari; marcar amb una creueta el sospitós i dipositar-ho dins una urna. Davant l’expectació, l’obra segueix i la sala de butaques s’omple de sospirs cada vegada que cau aquell que hom creia culpable. Al final, nervis, un silenci sepulcral i l’ombra de l’assassí que actua per última vegada.
Més enllà de les diferents reaccions humanes sota la pressió de la mort, la trama dibuixa un retrat de la fredor de la 
societat: enveges, ambicions, luxúries, xantatges, hipocresia… Un retrat no només de la burgesia històrica anglesa, si no de l’ànima humana que s’amaga sota la ment de cada un de nosaltres. Una bona manera de reflexionar-hi lentament? La lectura de Els deu negrets, d’Agatha Christie.