Niklas Natt och Dag és, en primer lloc, una persona de nom impronunciable. Dir el seu nom o bé tan sols intentar recordar-lo per ser anomenat enmig d’una conversa literària és un exercici realment exasperant o a l’abast només d’uns pocs sortosos amb una ment molt més que brillant. Us animo a provar-ho, perquè en el meu cas, us ben asseguro que m’hi faig mal tan bon punt em disposo a intentar-ho. Dit això, Niklas Natt och Dag és un escriptor suec pertanyent a una històrica família nobiliària. Pel que fa al tema que ens ocupa, Niklas Natt och Dag és conegut per haver escrit la saga de novel·les 1793. El llop i el vigilant, 1794. El foc i el minotaure i 1795. La germandat, totes tres publicades per Edicions Proa. Pel que fa a altres dades bibliogràfiques, Niklas Natt och Dag va estudiar a Kalmar entre els anys 2000 i 2003 i va ser editor en cap de la revista Slitz entre octubre de 2006 i octubre de 2008.

Niklas Natt och Dag va consumar el seu debut literari amb aquesta 1793. El llop i el vigilant, novel·la publicada l’any 2017 i amb la que va encetar la que s’ha convertit actualment en la reconegudíssima trilogia anomenada segons en quin cercle se’n parli Bellman noir o d’Estocolm. Així doncs, corria l’any 2017 i, en aquell moment, poc després d’aparèixer, la seva obra debut va ser nominada al “Millor debut suec de l’any” per l’Acadèmia Sueca d’Escriptors de Crim Deckarakademin. Però el seu èxit no s’acabaria aquí, ja que un any més tard aquí el llibre va rebre el Premi Crimetime Specsavers a la millor portada de debut a la Fira del Llibre de Göteborg i va ser votat com el Llibre de l’Any en la competició anual dels Clubs de lectura de Bonnier. Resumint: poca broma, perquè els drets d’aquest primer llibre es van acabar venent a més de trenta països d’arreu del mon.

Pel què fa a la història que se’ns hi narra, les tribulacions s’ambienten en el moment en què els vents de la Revolució Francesa assolen fins i tot territoris tan septentrionals com els de Suècia, un any després de la mort del rei Gustau III. En conseqüència, la mala maror i tensió són ben palpables i esdevenen asfixiants a tot el llarg i ample del país, que es converteix en el caldo de cultiu idoni perquè hi proliferin conspiracions i trames polítiques d’alt nivell entre els partidaris del legítim hereu al tron menor d’edat i un regent imposat que governa amb ferro els designis dels ciutadans suecs. A més d’això, un veterà soldat esguerrat de la guerra contra Rússia, Mickel Cardell, rep la notícia d’un cadàver aparegut atroçment mutilat. A partir d’aquest moment, Cardell, en col·laboració amb un sagaç i experimentat advocat, Cecil Winge, comença a esclarir el cas. Ja en aquesta primera 1793. El llop i el vigilant Niklas Natt och Dag demostra un excel·lent domini del ritme de la trama, que aboca el lector a una atmosfera molt angoixant per un seguit d’escenes que es succeeixen i es descabdellen de forma imparable i ben marcades per una violència i cruesa extremes. I és que els dos protagonistes viuen immersos en les seves pròpies cabòries personals i enmig de temps prou foscos perquè el mal campi desfermat, la revolta apressi i la salut d’un dels protagonistes (ja descobrireu quin d’ells) s’esgoti a poc a poc.

1794. El foc i el minotaure, la segona part de la trilogia, va arribar a les nostres llibreries el setembre del 2019. S’hi pot llegir la continuació de les vides dels personatges del primer llibre, més la d’algun altre misteriós malfactor que s’incorpora a una trama i que en cap moment perd intensitat i interès. Finalment, fa ben pocs mesos ens va arribar la tercera i última part que tanca, amb molt d’enginy i més misteri, la trilogia. Parlo de 1795. La germandat. En conjunt, doncs, els tres llibres segueixen un mateix fil conductor i no es poden llegir de forma independent o alterant-ne ordre. Ja us avanço que això no representa cap mena d’esforç malgrat les seves prop de 1400 pàgines en total; ans al contrari. No patiu els menys avesats a la lectura, perquè passen volant.

La crítica ha estat fotudament unànime. I la ben comparteixo. La trilogia d’Estocolm s’ha convertit en tot un fenomen literari que ha revolucionat la novel·la negra històrica, un gènere que té com a referents innegables Umberto Eco, Noah Gordon i Ken Follet, per dir-ne només uns pocs. En aquest punt, qui sap si fora interessant avaluar si Niklas Natt och Dag veu directament d’alguna de les obres més representatives nascudes de la mà d’aquests tres mestres. No obstant això, està clar que al llarg dels tres llibres sura a molt poca profunditat un rerefons de denúncia contra la manca de llibertats i les terribles desigualtats socials i aquells sistemes autoritaris que les perpetuen. En cert sentit, també tracta de com es pot enfrontar el final de la vida amb total determinació mentre, per exemple, es persegueix un criminal quan hom sap que es tenen els dies comptats.

Centrant-nos en la seva vàlua literària, aquest conjunt de tres novel·les constitueix un exercici prou sòlid i perspicaç, teixit magistralment i que atrapa el lector fins l’última de les seves escenes. Si us hi submergiu, us veureu transportats a unes descripcions de fets, llocs i personatges que conformen un itinerari gratament autèntic, molt creïble i versemblant en la seva construcció i en el contingut, i que no acaba fins que l’últim dels seus personatges (una mica perdedors tots i cadascun ells) deixa de recórrer els bruts, foscos i perillosos carrers de la turbulenta Estocolm de finals del segle XVIII.

Volent acabar, 1793. El llop i el vigilant obre l’apassionant trilogia de thrillers històrics de l’escriptor supervendes i de nom impronunciable Niklas Natt och Dag convertida en tot un fenomen literari arreu d’Europa. Se’ns hi narra l’inici de les aventures (o més aviat desventures) d’una parella de personatges –Cardell i Winge– suspicaços i incorruptibles enmig d’una Estocolm miserable i empudegada, plena de pobres, malfactors i pecadors mentre proven d’aclarir la terrible veritat que amaga un abominable crim. Acompanyats per un seguit de personatges creats pel fascinant i a hores febril imaginari de Niklas Natt och Dag, es veuran abocats a una vibrant confrontació amb els seus propis dimonis i fantasmes interiors i a la corrupció que impregna i podreix com un corc els fonaments de la Suècia d’aquell temps. Són molts els adjectius que s’han triat per descriure i lloar la trilogia d’Estocolm. Després de rumiar-hi força estona, mentre escric aquestes línies amb els tres volums damunt de l’escriptori, jo també em decideixo i us els comparteixo: intel·ligent, crua i trepidant.

Comparteix
Anterior“Dents de llet”, Lana Bastašić
Següent“Kepler 22B”, A. M. Vozmediano
Vigatà d’adopció però hilarienc (de Sant Hilari de Sacalm) de soca-rel. Investigador de noves teràpies avançades contra les malalties cardiovasculars al Campus Can Ruti de Badalona, estimo també el bon cinema i la literatura. Vaja, un altre dels molts apassionats que corren pels patis de butaques, biblioteques o llibreries d’arreu. Entre hores també m’agrada passar el temps fent crítiques (sempre constructives!) de molt del material que visiono i llegeixo, a més de fer divulgació científica de forma més que amateur. De moment, doncs, i que us pugui interessar, això és tot. Salut i llarga vida a totes les formes de cultura que es fan i es desfan!