Un cop passat ja el V SantCugat Fantàstic, celebrat el passat cap de setmana (del 2 al 5 de maig), és hora de fer balanç i pensar en el meu Top5 d’aquesta edició de 2019. I atenció, perquè la llista té propostes per a tots els gustos. Comencem pels llargmetratges, amb els accèsits a Top Knot DetectiveOne Cut of the Dead, genials totes dues pero ja vistes per mi en altres festivals.
 

THE CLEANING LADY

En un clar crescendo absolutament terrorífic, aquest és un film aparentment costumista sobre l’Alice, una noia amb una vida d’èxit que acaba entaulant amistat amb la seva nova dona de fer feines, la Shelly, que per circumstàncies de la vida té tota la cara cremada. Poc a poc, a través de flashbacks absolutament terrorífics sobre la Shelly, anirem veient com aquesta amistat esdevé insana i l’obsessió per la seva nova amiga. Per ser un film nord-americà, la seva història pot semblar típica, però el seu terror no ho és gens. Amb dues actrius principals d’un excel·lent nivell i unes escenes d’allò més incòmodes, és un dels films de gènere de l’any juntament amb Ghostland, de la que parlaré unes línies més avall. Em va fer molt content que aquesta incòmoda proposta del director de la comèdia de terror Jack Brooks, Cazador de Monstruos s’endugués dos premis del festival: millor guió i millor film.

FOUR HANDS

Pel·lícula de cloenda i premiada pel jurat del festival amb la millor direcció, aquest film escrit i dirigit per Oliver Kienle presenta un començament que podríem considerar semblant a Ghostland (aquest film sembla planar per tot el festival…), però que evoluciona cap a una vessant totalment diferent, també molt interessant. Dues nenes presencien com assassinen els seus pares i, Jessica, la germana gran, desenvolupa una promesa en forma de trauma cap a la seva germaneta Sophie: que sempre la protegirà, passi el què passi. Quan són grans, però, aquesta promesa es converteix en una obsessió, i quan els assassins surten de la presó es desencadena tot, i un accident greu de les dues germanes ho convulsiona tot, convertint la promesa de protecció en el pitjor dels malsons per la pobra Sophie, que només intenta tenir una vida normal. Igual que amb The Cleaning Lady, les dues actrius que fan de germanes adultes fan un tour de force d’allò més notable. Per altra banda, el film està conduit amb molta destresa tot i ser el segon film del cineasta. Potser se li veuen una mica les “costures” al guió, però no deixa de ser una idea excel·lent molt ben conduïda.

OKKO, EL HOSTAL Y SUS FANTASMAS

La sorpresa del festival, almenys pels qui ens encanta l’animació japonesa. Cap dels assistents amb qui vaig poder parlar (i m’hi incloc) sabíem de l’existència d’aquest dolç i encantador film d’animació de l’estudi Madhouse fins que el Sant Cugat Fantàstic el va programar. Intens, però sense caure en el melodrama fàcil, explica el procés de maduració i superació personal dels traumes d’una nena que perd els pares en un accident de trànsit i acaba vivint en l’hostal d’aigües termals de la seva àvia, on coneixerà i es farà amiga inseparable de dos nens fantasma i un dimoniet que l’ajudaran a ser una bona encarregada del local. No és el film més original de l’anime japonès però juga tan bé les seves cartes i deixa tan bones sensacions, que hom surt encantat de la sala quan s’encenen els llums després de la seva projecció.

THE NIGHT SITTER

Una jove lladre es fa passar per una cangur en una zona residencial benestant per robar a casa d’una família rica. Però res serà més difícil en una casa on passarà absolutament de tot. I quan dic de tot, no exagero. I que el pare de la família es cregui una mena d’Iker Jiménez no ajuda gens… Comèdia de terror que beu dels films de terror juvenil i infantil dels anys 80… amb tot allò bo i tot allò dolent que això comporta. El millor de tot és que la pel·lícula és molt conscient dels seus punts forts i els seus punts febles i sap aprofitar aquests últims per quasi fer paròdia del gènere, sumant punts al seu favor i prenent-se gens seriosament. I quan ja esgota la fórmula, acaba en menys d’hora i mitja; un altre encert.
 

GHOSTLAND

I acabem aquest Top5 amb la guanyadora del premi del públic, una autèntica desfilada d’incomoditat i insanitat que arriba a nivells de desitjar que certes escenes acabin per a la pròpia tranquil·litat. No per res va ser projectada a Sitges i a Molins de Rei amb un èxit brutal. Tot i així, fins ara no havia pogut gaudir-la, i patir-la. I és que ja ens ho va explicar la nostra companya de L’escriba, la Irene: què podem esperar del nou film de Pascal Laugier, ideòleg de la cafre Martyrs (2008), si a sobre hi afegim una atmosfera lovecraftiana? Només diré que la seqüència inicial del film, on uns pertorbats ataquen una mare i les seves dues filles la nit que es traslladen a una nova casa, és brutal, però ni de bon tros és el moment més incòmode d’una pel·lícula on cada escena està pensada i calculada al mil·límetre. Brillant.
Comparteix
Anterior‘El carrousel’, d’Anna Obiols i Helena Pérez García
SegüentETC TEATRE. El criat de dos amos
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Deixa una resposta: