Feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa de Chimamanda Ngozi Adichie, i el confinament ha estat el moment ideal per saldar aquest compte pendent amb l’autora nigeriana i llegir, per fi, Todos deberíamos ser feministas. Tot i així, el viatge ha estat curt, molt curt, ja que les menys de 60 pàgines d’aquest llibre de petit format s’acaben en qüestió de mitja hora. M’hauré de veure les cares amb ella en una nova ocasió. Americanah té molts números de ser el proper títol de l’autora a caure’m a les mans.
Estareu d’acord amb mi que títol del llibre és una declaració d’intencions en tota regla. De fet, el llibre parteix d’una conferència que l’autora va donar l’any 2012 (la podeu veure aquí) i en la qual no podia parlar més clar.
En primer lloc, l’autora desmunta la idea que molta gent té de les feministes, i fins i tot es defineix a si mateixa com una “feminista feliç americana que no odia els homes i a qui li agrada dur talons alts per a ella mateixa i no per als homes” amb l’objectiu de desterrar creences com ara que les feministes són unes amargades, que estan en contra dels homes, que no es depilen… i altres fal·làcies estrafolàries. Chimamanda continua el seu discurs posant sobre la taula els micromasclismes del dia a dia i aportant dades que ajuden el lector a situar-se en el problema no només sota el punt de vista i l’anecdotari particular de l’oradora, sinó també de forma objectiva per veure que el problema és real i mesurable. A la problemàtica que planteja no només hi ha el masclisme, sinó també el fet de ser una dona racialitzada, una dimensió oblidada fins i tot per molts sectors del feminisme.
Algú dirà que el seu punt de vista no es nou i que el que explica ho hem sentit moltes vegades des del 2012 en endavant. És veritat. El que ens explica ho hem sentit mil i un cops, però se li ha de reconèixer el mèrit de ser directa, breu, concisa… Bàsicament aconsegueix explicar d’una forma clara i senzilla quin és el problema.
Així doncs, es tracta d’un llibret de fàcil i ràpida lectura i molt efectiu. Potser no sorprendrà el seu contingut, però el que sí que sorprèn és que després de tant de temps les coses no hagin canviat gens ni mica, la qual cosa fa que el discurs de Chimamanda encara continuï vigent.
Agradarà a…
A qui li agradin els llibres de temàtica feminista i a qui li agradin els llibres curtets i amb un discurs amè.
No agradarà…
Als “matxirulos” i als “senyoros” que creuen que tot això del feminisme és un invent de les dones.
