La co-producció del Lliure i el Temporada Alta 2016-2017 s’instal·la de nou al Teatre Lliure de Montjuïc fins el dia 30 de juny d’enguany. La peça teatral va ser guardonada pels Premis Butaca de l’any passat a l’Espai sonor.
Sis nois asseguts en unes taules. Un comença a parlar, l’altre el talla. Anècdotes, rialles, batalletes… Ai les batalletes, mai millor dit! Els sis nois són sis actors de la cia La Kompanyia Lliure que interpreten i posen veu a totes aquelles persones que van viure la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La Batalla de l’Ebre (1938) és la protagonista d’aquest guió, d’aquesta memòria col·lectiva explicada pels joves militars del bàndol republicà. Sis nois de 17 anys que van ser enviats a primera línia de foc; la Quinta del Biberó s’atribueix a Federica Montseny com a creadora de la frase, ja que només eren uns nens. Uns adolescents que van deixar-s’hi molt més que la pell.
La matinada del 25 de juliol de 1938 les forces republicanes van començar a travessar el riu Ebre entre Mequinensa i Amposta. Aquells moments sense saber-ho, s’iniciava la operació més decisiva de la guerra, ja que sorprenia a l’enemic. L’ocupació al territori nacional es va iniciar amb molta força i es va convertir en la batalla més llarga i sanguinària. El combat va durar 115 dies per 250.000 militars. El 16 de novembre l’exèrcit republicà es va retirar a l’altra riba i així es posà fi. Amb un balanç de 120.000 baixes, 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners s’acabava una disputa que havia arruïnat els pobles i els camps del voltant.
La dramatúrgia de Lluís Pasqual és un homenatge a la generació que va estar a les trinxeres, però també és un testimoniatge dels supervivents. A través dels recursos audiovisuals i sonors, juntament amb una escenografia senzilla però imprescindible, impacten al públic. L’element bàsic de l’attrezzo és una estructura metàl·lica que serveix per limitar la base de la trinxera i també compta amb una pantalla de projeccions. Pel que fa el temps utilitza imatges i discursos de diferents personatges cabdals de la època com Francisco Franco o Juan Negrín per situar a l’espectador en quin moment històric s’estava vivint.
Pasqual trenca la quarta paret amb un text que apel·la al públic, que els narra les vivències dels supervivents des del primer dia al front fins al moment de la seva mort. A vegades parlen els actors, altres els propis personatges. Pasqual opta per aquest recurs per trencar amb la ficció i que els espectadors recordin la realitat dels fets. La història no és la dels vencedors o la dels vençuts, sinó la d’uns nois que van arribar als camps de batalla sense saber massa què es trobarien. Així doncs, amb aquest muntatge testimonial, la Kompanyia del Lliure ens planteja una altra perspectiva de la guerra, una altra manera de comprendre el passat, però en part també, el present.
La Guerra Civil és un capítol bàsic de la nostra història, és part de qui som. La posada en escena i l’actuació d’aquesta cia jove i amb empenta és una lloança. Surts del teatre i estàs commocionat per la visió que et mostren, però a la vegada dones les gràcies per memorar el que va significar aquella època. Petits i grans hauríeu de veure aquesta representació perquè és necessari per a tots! Estarà en cartellera fins el dia 30 d’aquest mes.
