En la novel·la, Tasio Ortiz de Zárate, un brillant arqueòleg fou detingut per uns assessinats rituals a la ciutat de Vitòria. Vint anys després, quan Tasio està a punt de sortir de la presó, els crims en sèrie tornen. En els assassinats, les víctimes són parelles (un noi una noia) d’edats molt concretes, 25, 30, 35 anys…, i apareixen en una posició ritual i en llocs emblemàtics de Vitòria i carregats d’història. La causa de la mort és la picada d’abelles a la gola que fa morir les víctimes per asfíxia. El jove inspector Unai López, àlies Kraken, s’obsessiona i pretén, sense èxit, anticipar-se als crims que estan per arribar. Al llarg de la seva investigació es creuen en el seu camí la seva superior i la seva companya d’investigació.
La narració cabalga entre la mitología i les llegendes locals, la història de la ciutat, les intrigues personals i la psicologia criminal. Un tot que avança a un ritme frenètic i que manté la tensió i la intriga en tot moment. Quan el lector té la sensació de saber qui és l’assassí, la investigació fa un tomb en una altra direcció, la qual cosa fa que no es rebeli el gran secret fins al final.
La recomano a aquells que heu llegit les novel·les de Dolores Redondo i als amants de la novel·la negra. No us perdeu aquesta grandíssima novel·la i de ben segur que quan la comenceu no podreu parar de llegir-la.