Fa ja algun temps, vaig escriure en aquesta mateixa secció d’un viatge a la Polinèsia. En aquell cas, del viatge que hi va fer l’autora catalana Aurora Betrana i del seu llibre Paradisos Oceànics. Ara, doncs, torno al mateix lloc, però de la mà d’un pintor.  “Noa noa” significa olorós en tahitià i és el títol que Paul Gauguin posa al text escrit sobre la seva estada a la Polinèsia. L’any 1891, un Gauguin de 43 anys arriba a Tahití. S’hi està tres anys que canviaran la seva vida i la seva pintura.

Arriba a l’illa després de seixanta-tres dies a mar i d’entrada no l’enlluerna, diu fins i tot que és més bonica la badia de Rio de Janeiro, però de mica en mica el país, i sobretot la seva gent, l’encisaran.

Arriba en missió “artística” segons els colons i de seguida decideix allunyar-se d’aquesta vida colonial que l’únic que intenta és viure com a Europa en llocs molt allunyats. “La vida de Papeete se’m va fer de seguida carregosa. Era Europa -l’Europa de què havia cregut deslliurar-me- amb les formes encara fastiguejants de l’esnobisme colonial, d’imitació pueril i grotesca fins a la caricatura. Allò no era el que jo hi venia a buscar des de tan lluny.”

De mica en mica va entrant en un país de reis i princeses i de primer es preocupa perquè no aconsegueix establir el contacte que vol amb els nadius. A més, li sembla que la vida a l’illa és més senzilla del que és en realitat:

“Als dos dies ja m’havia acabat totes les provisions. ¿I ara què? M’havia imaginat que amb diners trobaria tot allò necessari per a la vida. Quina badada! És a la natura on cal adreçar-se, i és rica i generosa: no rebutja res a qui va a demanar-li la seva part dels tresors que guarda a les reserves, als arbres, a la muntanya, al mar. Però cal saber…”

Gauguin s’allunya de la capital i això l’ajuda a establir contacte amb els veïns i a fer que el sentin un més de la família. El que ens sorprèn avui dia són, però, les relacions amoroses i afectives i ens costa d’entendre que el pintor acceptés casar-se (encara que ell de casat ja ho estava a França) amb una noia de tretze anys, gairebé una criatura, a qui ha escollit sense ni tan sols conèixer-la. No explico més perquè crec que l’interessant és llegir les reflexions i les explicacions del pintor sobre aquesta relació.

El llibre Noa noa, publicat en català per Quaderns Crema, també ens endinsa en la mitologia maori amb explicacions força extenses sobre els déus i la creació de l’illa i dels homes. Un llibre molt interessant si es vol descobrir la figura d’un pintor que va canviar la seva manera de veure el món i la pintura després de la seva estada a l’illa de Tahití.

Deixa una resposta: