L’editorial Comanegra va publicar aquest març passat el relat L’última lliçó. La meravellosa clau per fer que la teva vida brilli (2008) del japonès Yoshinori Noguchi. L’autor de La llei del mirall (2006), del qual ja vam parlar-ne en una altra publicació, ens parla ara sobre l’agraïment, una emoció que hem de tenir molt present en els moments de confinament que estem vivint i que és indispensable pel nostre dia a dia.

L’última lliçó ens explica la importància de donar les gràcies a les persones que es creuen en la nostra vida i ens donen un cop demà. Un simple gest que pot arribar a canviar-nos la vida, tal com li passa al personatge d’aquesta història. El protagonista del nou relat de Noguchi es veu obligat a refer l’ésser que és a partir de la seva essència. Aquesta és l’última classe que ens mostra l’expert en coaching i assessorament psicològic. El llibre es divideix en dues parts. La primera és el conte. La segona, en canvi, és el mateix especialista japonès fent de professional que ajuda el lector a comprendre les conclusions de la història.

Noguchi apel·la al lector des dels inicis, ja que comença el relat amb la frase “Tu. Sí, tu, lector d’aquestes línies: t’estic parlant a tu”. El protagonista de la història és un home que ens parla de la baixa autoestima que tenia de petit i com va confondre aquest concepte amb l’èxit i el poder d’adult. Per a ell, tenir una bona feina i un alt càrrec, diners i una parella eren el sinònim de felicitat i confiança en un mateix. Però quan perds una possessió, una habilitat o ens veiem amb menys força o influència és quan toquem fons. “Quin és el motiu de l’existència d’aquestes pèrdues? Quin sentit tenen? Què en podem aprendre?”, es pregunta i ens pregunta el personatge. La resposta la trobem més endavant: escoltar els nostres sentiments més profunds per trobar-nos a nosaltres mateixos.

El relat del coach també parla del control sobre la vida dels altres i sobre la nostra. Cadascú és independent i té maneres de pensar i sentir diferents. Per això, no podem caure en l’error de voler controlar l’altre, sinó que l’hem d’acceptar-lo tal com és. Però control no significa ajudar i, en el fons, tots necessitem que en algun moment o altre ens donin un cop de mà, perquè com diu Noguchi: “Des que vaig néixer i fins al dia d’avui, he pogut fer tot el que he fet gràcies a la col·laboració de molts éssers”. És per això, que quan el personatge és ancià comença a donar gràcies per tot el que ha viscut i per l’ajuda dels que l’envolten. Ens remarca que “el més important és que aquest sentiment es transmeti, perquè qui el rebi sigui més feliç”.

I per acabar, a l’epíleg s’exposen les “cinc claus per fer que la teva existència brilli”: la teva existència és meravellosa, convertir-se en la persona adient, cap experiència és inútil, trobar un model d’humanitat i punts comuns de les persones magnífiques.

Agradarà a…

A les persones que s’interessin per comprendre el que els passa i vulguin connectar amb ells mateixos.

No agradarà a…

A les persones que no els interessi o no estiguin disposades a saber qui són ni a explorar la intel·ligència emocional.

 

Anterior“L’instant precís”, Albert Gassull
Següent“Un salt en el record”, una antologia solidària
Avatar photo
Em dic Meritxell Dalmau i sóc periodista, especialitzada en cultura. Lletraferida, amant de les arts i de les veus de les persones. Apassionada pel teatre, ja sigui clàssic, modern o contemporani. Em pots trobar en un pati de butaques, en una exposició, en una llibreria o en una cafeteria relatant històries.