Amb aquest llibre editat per Bromera, Erri De Luca ens posa en la pell d’un home que volta la seixantena i que es dedica a fer feinetes i a passar a persones de forma il·legal a través de les muntanyes. Un bon dia, és descobert i ha de marxar del seu poble. Allà on va a parar rep l’encàrrec de restaurar una escultura de Crist a una església. La restauració consisteix a treure la roba que tapa el cos i que es va afegir a posteriori i deixar exposada la natura, és a dir, el penis de la figura de Crist.

A alguns els pot semblar que l’argument no té cap atractiu, i a d’altres, que és de mal gust. És possible que així sigui per a molts, però la narració de l’autor, carregada de sentiment, fruit d’un llenguatge gairebé poètic i tota seguida, sense capítols, està molt per sobre de la trama o d’un objectiu concret, i fa que la novel·la sigui d’allò més atractiva i que el lector avanci a un ritme vertiginós.

És marca de la casa que literatura i vida vagin agafades de la mà, potser pel fet que el propi De Luca no s’hagi format en un entorn intel·lectual, sinó més aviat en un entorn obrer i humil. És potser també per això que aquesta, com totes les seves novel·les, posi sobre la taula temes tan complexos com el vincle que hi ha entre obra i artista, l’art, la religió, la migració i la societat en què vivim. I permeteu-me que us confessi que és aquí on rau el veritable atractiu de l’obra: en els temes subjacents.

Pel que fa al primer, el protagonista aconsegueix connectar i establir un vicle d’allò més emotiu i gairebé malaltís amb l’obra que ha de restaurar, i això el porta a fer allò que no creia possible i a endinsar-se en una reflexió personal que el farà qüestionar-se a si mateix, a evolucionar i a créixer com a individu. Per altra banda, el fet que s’hagi de restaurar una obra de temàtica religiosa fa que, inevitablement, hi aparegui la religió. I així com han fet molts altres autor al llarg de la història de la literatura, De Luca ens fa reflexionar al voltant d’aquest tema amb l’aparició de personatges de confessió musulmana i jueva, que faran que el protagonista i el lector es replantegin molts aspectes propis de la religió, com per exemple la relació amb Déu. I no ens podem oblidar de la migració i els valors de la societat actual, un tema recurrent a l’obra de l’italià. El nostre personatge defuig molts dels comportaments que avui dia imperen. A través de la seva veu, en primera persona, ens adonem que és un home ermità, auster, de gustos senzills, sincer, generós, pietós, perfeccionista… que fuig del capitalisme, les relacions humanes intrascendents, la vida a la ciutat i una vida còmode, entre d’altres.

Reconec que no m’hi vaig agafar gaire convençuda, però poques pàgines després tot el rerefons i la prosa d’Erri De Luca em van enganxar fins al final.

Agradarà a…

Als amants de l’art i a aquells que tinguin ganes de reflexionar.

No agradarà a…

Qui busqui un llibre amb un contingut simple i animat, ja que és un llibre introspectiu.