Dimarts 16 de juliol i el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic ja funciona a tota màquina. Després de veure The Road not Taken, ens espera Homestay, una pel·lícula dels productors de Bad Genius, la guanyadora de la passada edició del festival. En aquesta ocasió han comptat amb la direcció de Parkpoom Wongpoom (Shutter, Alone, 4bia) per adaptar el manga Colorful.

En aquesta història, un adolescent es desperta al dipòsit de cadàvers d’un hospital sense saber ni qui és ni què fa allà. La confusió creix encara més quan un guardià, un ésser que al llarg del metratge anirà adoptant diferents cares, li diu que és una ànima errant que ocupa un cos de forma temporal, el d’en Min, un noi que s’ha suïcidat. Aquesta ànima tindrà cent dies per esbrinar perquè en jove Min va treure’s la vida. Si ho aconsegueix, podrà ocupar aquell cos, però si no, el cos d’en Min morirà. Així doncs, els espectadors ens veurem immersos en una investigació a contrarellotge per esbrinar què li va passar pel cap a en Min per suïcidar-se, alhora que ens endinsarem en un món adolescent en què no tot són flors i violes.

Els primers 45 minuts de metratge tota l’atenció està centrada en esbrinar què li va passar a en Min i en la investigació gairebé policíaca que du a terme. Però tot d’un plegat, sense saber gaire com, passem d’una investigació d’allò més fosca i sòrdida a descobrir què passa realment a la vida del noi, de manera que el que a priori semblava una història negra plena de moments tensos i secrets, acaba esdevenint una història d’allò més sensible en què la tensió s’esvaeix per complet. Haig de confessar que tenia al cap Bad Genius, un film trepidant en què la tensió brolla a dojo, de manera que el xoc que em va provocar aquest gir en la trama va ser irreparable. No vull dir amb això que la pel·lícula no m’agradés, però sí que reconec que em va baixar una mica la rauxa.

Podem dir que la pel·lícula és un viatge a l’interior d’en Min, però extrapolable a tots nosaltres. En Min acaba adonant-se que les coses no sempre surten com ell vol, que no podem viure constantment enfadats amb el món i que s’ha de valorar més allò que tenim, especialment, pel que fa a les persones del nostre voltant. Podem veure clarament un Min abans del suïcidi i un Min després com a metàfora del canvi; el jo antic i el nou jo després d’un llarg camí d’autoconeixement i de cerca interna. Al final, com podeu imaginar, en Min acaba trobant aquella peça que no encaixa i que el porta al suïcidi.

Sens dubte, és una pel·lícula molt diferent de Bad Genius, però el llistó continua molt alt especialment pel que fa a la part tècnica. Mereixen una menció especial els efectes especials de la pel·lícula. Hi trobem des de el món capgirat, a aigua que es deté, pluja suspesa a l’aire… en definitiva podem dir que s’ha cuidat fins al més mínim detall.

Deixa una resposta: