La Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865) fou un conflicte que enfrontà vint-i-tres estats del nord-est, urbans i industrialitzats, moderns i cultes, liderats per Abraham Lincoln, i nucli de la independència respecte Gran Bretanya un segle abans; contra onze estats del sud, rurals i agrícoles, de grans extensions i explotacions ramaderes així com de plantacions de cotó i tabac, i amb l’esclavisme com a força de treball per a aquestes grans plantacions.

Fou una guerra terrible pel fet que ja s’utilitzaren armes de foc molt desenvolupades, com la metralladora Gatling, però emprant encara tàctiques de combat en molts casos medievals, com la càrrega de cavalleria. Això, com podeu suposar, causà unes mortaldats enormes. Més de 600.000 homes perderen la vida en els quatre anys de conflicte, deixant un llegat d’odis i desconfiances que s’allargaria encara una bona pila d’anys.

Els habitants d’Estats Units tenen obsessió per aquest conflicte bèl·lic, forma part del seu passat i és un episodi que els ha marcat enormement i, encara avui, algunes connotacions i idees dels dos bàndols, la Unió (nord) i els Confederats (sud) perviuen, sobretot en aspectes racials, i més amb presidents com l’actual… Han passat 150 anys però en molts casos les idees confrontades nord-sud continuen existint a EUA i en general a tot el món occidental.

És en aquest context de la guerra civil nord-americana i els anys posteriors que trobem ubicada la història de la minisèrie de tres episodis: “Hatfields & McCoys”; estrenada el 2012 i disponible a Netflix. Les històries sobre la guerra civil són un tema molt recorrent en el cinema dels EUA, desenes de pel·lícules s’ambienten i/o recreen episodis referits a batalles, protagonistes, etc.

En aquest cas se’ns explica la història real del llarguíssim enfrontament entre les famílies Hatfield, de Virgínia Occidental, i els McCoy de Kentucky, veïns a la frontera entre ambdós estats. Anderson Hatfield i Randolph McCoy foren combatents a la guerra, lluitant en el bàndol confederat. Però el germà de Randolph, Asa Harmon, lluità per la Unió, fet que provocà el seu assassinat poc després de tornar de la guerra. Tothom apuntà com a culpable a Jim Vance, l’oncle d’Anderson Hatfield, també excombatent confederat, però sense arribar-se a demostrar. A partir d’aquest primer assassinat, comès el 7 de gener del 1865, la tensió no pararia de créixer durant tot el que quedava de segle XIX.

A la sèrie, veiem com l’odi engendra més odi i la violència desemboca en més violència, portant a una espiral de morts i tragèdia a les dues famílies. Els dos patriarques dels respectius clans són personatges orgullosos i incapaços de reconduir una situació que any rere any s’embruta i amenaça de fer-los desaparèixer del tot. Tampoc ajuda a millorar la situació el fet de que un dels fills Hatfield, Johnson, comenci una relació amb la jove Roseanna McCoy, deixant-la embarassada, fet que causa la repudia del seu pare. Poc després Johnson, per embolicar encara més la troca, abandona Roseanna i es casa amb la seva cosina Nancy McCoy, filla d’Asa McCoy, el primer mort de la guerra entre les dues famílies.

Així doncs, a cada nova ofensa hi ha un nou enfrontament i sempre queda algun mort pel camí. Els McCoy veuran com moren sis dels seus setze fills assassinats pels Hatfield, mentre que els Hatfield tampoc en surten ben parats i patiran quatre morts entre els seus membres a mans dels McCoy.

La minisèrie recrea fidelment aquesta història real que ha passat a formar part ja del folklore dels Estats Units. En tres episodis de 90 minuts de duració cada un, veiem narrada tota la història, des de l’origen del conflicte fins a la treva i fi de les hostilitats a finals del segle XIX, després de trenta anys d’odis i morts.

Tot i tenir un ritme a vegades lent, la història està molt ben explicada i la interpretació dels actors és correcte i creïble. En la figura d’Anderson Hatfield tenim ni més ni menys que a Kevin Costner, qui guanyà el Globus d’Or i l’Emmy per la seva interpretació, així que no cal dir-ne massa res més, i en la de Randolph McCoy a Bill Paxton. Actors coneguts en els dos personatges principals, i molts actors secundaris pels molts personatges que apareixen. La sèrie rebé fins a setze nominacions ens els 64ens premis Emmy, entre actors, director, guionistes i, sobretot, d’aspectes tècnics i decoratius com vestits, maquillatge, música, etc.

Molt destacats són els escenaris, els edificis, els vestits i tota la caracterització de l’època i els personatges. Ens transporta de ple a l’Amèrica profunda i rural del segle XIX, a l’estil cowboy, i a les mentalitats d’una època importantíssima en la història dels EUA, que deixà un llegat en les mentalitats que encara perduren avui.

En definitiva doncs, una obra molt interessant i recomanable per aquells qui els agradi la història, els western, i alhora busquin una sèrie curta per veure completa en només tres sessions.

Comparteix
AnteriorEl crac
Següent“Moha”, el nou espectacle de L’ou Cost a l’ETC
Lídia Colldelram i Oriol Casellas
Som la Lídia i l'Oriol, una parella que ronda la trentena i que, fastiguejats de la programació nefasta de la televisió, vam començar a mirar sèries compulsivament. A L'escriba col·laborem donant la nostra opinió (totalment subjectiva) d'aquelles sèries que anem mirant. En el nostre espai intentarem recomanar aquelles que més ens agraden així com criticar les que ens han decebut (Ep! Sempre sense intenció d'ofendre a ningú). Esperem que us serveixin les nostres recensions i us incitin a mirar-les!

Deixa una resposta: