“Creiem que els horaris amb els que vivim són normals i no ho són gens, de fet són força irracionals”

0
344

Jordi Ojeda Rodríguez, Doctor enginyer industrial. És professor del Departament d’Empresa de la Universitat de Barcelona, on desenvolupa la recerca en l’àmbit de l’organització flexible del temps de treball. És soci fundador de l’empresa Rational Time especialitzada en la consultoria, formació i desenvolupament de projectes en l’àmbit de la gestió del calendari i l’horari laboral i en la millora de la productivitat personal. Des de fa vint anys dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i de la tècnica emprant com instrument pedagògic el cinema fantàstic, els còmics i la literatura de ciència ficció, realitzant llibres, articles, xerrades i exposicions de diferents àmbits temàtics.

El 2013, una dotzena d’experts de diferents àmbits, gairebé tots provinents del món universitari, vam impulsar la creació d’una iniciativa des de la societat que ajudés a reflexionar sobre els horaris del nostre entorn i contribuir en la mida del possible a canviar aquells que es poguessin millorar. Vam pensar que calia fer alguna cosa per racionalitzar els horaris amb els quals vivim actualment convençuts que són normals quan en realitat no ho són gens.

En aquest temps s’han realitzat moltes accions per tal de sensibilitzar els diferents agents de la societat i preparar un pla d’accions que ens permeti portar a terme una veritable reforma horària, amb la complicitat del govern de la Generalitat de Catalunya i el suport de tots els partits polítics.

Seria viure amb el que es coneix com “horari europeu”?

En realitat nosaltres no parlem d’horaris europeus, sinó d’horaris globals. Som l’únic país del món que té aquests horaris irracionals i per tant no hi ha cap justificació que ens puguem imaginar, com la calor o la posició del sol perquè d’altres països també ho tenen, ni tan sols el costum o la tradició, perquè hem pogut demostrar que aquests horaris s’han assolit a les darreres dècades. Per exemple, des de la irrupció de les televisions privades el prime-time de la nit s’ha enderrerit noranta minuts. És a dir, si quan jo era petit veia començar el programa “Un, dos, tres…” els divendres a les nou de la nit, avui en dia aquest programa segurament començaria passat dos quarts d’onze.

Entenem que un dels principals objectius és millorar la conciliació familiar, però les empreses, comerços i serveis se’n podrien beneficiar també o com els afectaria?

Per una simplificació del discurs per part dels mitjans de comunicació i, sobretot, dels polítics, es parla sempre de millorar la conciliació familiar com a objectiu. Conciliar vol dir literalment posar d’acord dues coses enfrontades que, en aquest context, fa referència a la vida personal i a la vida professional. La vida personal és molt més que portar o recollir els nens a l’escola, a més de passar temps amb la família és també temps per l’oci, el descans, la formació, la salut, l’esport, el voluntarisme, l’associacionisme, la llar o la cura d’altres persones (tasca que cada cop serà més important a la nostra societat en el futur).

El temps és sistèmic, això vol dir què el que fem en un moment determinat pot afectar-nos en el futur. Una forma senzilla que utilitzo per explicar-ho és amb la imatge d’una piràmide dividida en tres nivells:

  • En el nivell més baix i més ample hi estaríem tots nosaltres. Des que ens llevem fins que anem a dormir prenem decisions contínuament on el temps és important (l’ordre de fer les coses, les prioritats que assignem, la gestió de l’agenda, la decisió sobre la mobilitat, etc). A aquest nivell li diem l’horari de les persones.
  • En el nivell intermedi hi hauria els horaris laborals, uns horaris cabdals sobre la vida de les persones perquè una gran part de la nostra vida la desenvolupem treballant. La forma en què es gestionen aquests horaris poden afavorir la flexibilitat de la jornada, el compliment de la producció o l’atenció als clients.
  • I a l’extrem superior, més estret, hi hauria els horaris de la societat, són tots aquells que tenen un impacte directe sobre nosaltres i que molts cops no els podem alterar. Són el calendari laboral, el calendari escolar, l’horari del transport públic o del sanitari, l’horari dels espectacles o l’horari de la televisió.

Un exemple molt fàcil d’explicar el factor sistèmic del temps seguint la piràmide és amb el cas quan es va canviar a intensius els horaris de la gran majoria dels instituts. Els professors demanaven l’horari intensiu (que en realitat és una reivindicació de l’horari laboral), al·legant que els nens s’adormien a la tarda a classe (que en realitat és un tema d’horari personal, després en parlarem de les hores de son que fem), però la veritat és que la decisió precipitada del canvi va provocar un gran impacte en les famílies i va crear una gran pertorbació social (amb un impacte sobre l’horari de la societat en general). Saber anys després que la mateixa consellera reconeixia que es va aprovar el canvi a horari intensiu per reduir les mobilitzacions dels professors en contra de les retallades aporta una idea de com es prenen les decisions al país, i explica perquè canviar a pitjor es fa de forma immediata i intentar canviar a millor costa una barbaritat, i ens hem de gastar una fortuna per justificar cada pas.

Pensant en el temps de forma sistèmica, cal que gestionem el temps d’una forma diferent de com ho hem fet fins ara, cal pensar de forma integrada tenint en compte aspectes com la salut, la productivitat, el rendiment o la felicitat, en definitiva, cal una nova cultura del temps.

Si les empreses que fan una activitat de matí i tarda compactessin els seus horaris (reduint el temps dedicat a dinar, per exemple), es podria sortir abans de la feina, es podria comprar abans (i, conseqüentment, es podrien tancar les botigues abans) i es podria arribar a casa abans (el prime-time de la televisió podria començar abans), i podrien dormir les hores que necessita el nostre cos, la qual cosa repercutiria en el nostre rendiment al dia següent i les empreses podrien augmentar la seva productivitat.

I què passaria amb oficis com periodistes, cambrers, personal d’hotels, etc. que solen treballar amb uns horaris força diferents?

Hi ha una resposta contundent i immediata i després dues puntualitzacions. El que cal tenir clar és que qui mana sobre l’horari que hem de fer és el nostre client, la dimensió de la nostra capacitat productiva dependrà de les necessitats de personal que es requereixi per a fer cada tipus de feina, per a cada hora de cada dia i de cada setmana. Una altra cosa és fins a quin punt podem actuar sobre l’horari del client i si aquest es pot emmotllar adaptant-se sense problema a les nostres peticions. Els horaris dels partits del nostre equip de futbol canvia cada setmana i no passa res i ens adaptem, com s’adapten també totes les empreses de servei que es veuen influenciades (des de la companyia de l’aigua fins a la restauració, per exemple).

La primera puntualització que vull fer es refereix a reconèixer que l’horari laboral de matí només o matí i tarda només afecta al voltant del 70% de la població, per tant hi ha una gran quantitat de persones que no poden gaudir d’aquest horari ni dels canvis que proposem. Aquest personal treballa especialment als serveis de l’administració, com la sanitat, la seguretat o la neteja, i als serveis en general com la restauració i la hostaleria, per exemple. Però de nou, si canviem els nostres horaris personals i laborals podem incidir sobre una part d’aquests horaris, com per exemple no sortir de sopar de matinada perquè arribaríem abans a sopar.

La segona puntualització es refereix als oficis que tradicionalment estan realitzats per autònoms, que acostumen a tenir una demanda de feina irregular al llarg de l’any, de tal manera que han de treballar en èpoques determinades amb molta pressió a causa dels terminis de lliurament. De nou cal emprar tècniques adequades de gestió del temps per augmentar la productivitat personal i aconseguir que tota la cadena d’operacions (el teu client també) sigui raonable en les peticions i en les condicions de treball per a què totes les parts en surtin beneficiades.

Creus que seria complicat per a la societat catalana adaptar-se a una situació horària?

La nostra societat ja ha donat moltes mostres de capacitat d’adaptació, no només amb els canvis dels horaris dels instituts, de la televisió o dels espectacles sinó també amb el canvi d’hora d’estiu o hivern, per exemple. Vivim en un país on consumim moltes pel·lícules i sèries europees i americanes on els protagonistes dinen a les dotze i sopen a les set i ho acceptem amb normalitat. A més, només cal viatjar una mica fora del país per a veure com de ràpid ens adaptem als horaris de la ciutat que estiguem visitant.

Com es faria la reforma horària i quin són els beneficis immediats que percebrien tots plegats?

La dificultat de fer una reforma horària és justament pel caràcter sistèmic del temps. Per poder portar-la a terme proposem un dia zero de canvi per tal de que es puguin engranar totes les parts del sistema (els horaris personals, els laborals i els de la societat) per anar tots a una. Una bona data podria ser el primer dia acadèmic de setembre, després de les vacances escolars i un cop acabat l’horari d’estiu de moltes empreses i organitzacions. Una gran part de la població està influenciada pel calendari escolar, bé perquè ets estudiant, bé perquè hi treballes o ets proveïdor, o bé perquè algun familiar directe té algun d’aquests perfils.

Per preparar-nos pel canvi cal que estiguem formats i capacitats en aspectes com la gestió racional del temps o el disseny flexible de l’horari i el calendari laboral (pregunteu-vos quants cursos d’aquest tipus s’han fet a on treballeu, i quins cursos han fet els que fans els horaris d’on treballeu, per exemple).

El benefici més personal pot estar relacionat amb la salut i el benestar i implica:

  • Dinar i sopar a hores més raonables, sense estar morts de gana, i no anar a dormir amb la panxa plena.
  • Dormir les hores necessàries per al nostre cos, que dependrà de la nostra edat i de les nostres condicions físiques. Es calcula que els nens i adults dormim entre una hora i una hora i mitja menys que la resta d’europeus, cada dia.
  • Dormir i menjar de forma saludable pot influir sobre el nostre caràcter, el nostre sobrepès o la nostra capacitat d’abstracció, adequada per estudiar o treballar amb el màxim rendiment.
  • Dedicar més temps a la vida personal pot tenir un impacte sobre la nostra felicitat i pot facilitar la conciliació i la coresponsabilitat.
  • Augmentar la productivitat personal i de l’èxit escolar, a més de tenir més temps per a la cultura, l’associacionisme o el voluntariat, per exemple.

El benefici empresarial pot estar relacionat amb la productivitat i el resultat pot ser:

  • Tenir persones més creatives i de més productivitat treballant.
  • Baixar l’absentisme laboral associat a la falta de flexibilitat (miraculosament l’absentisme va baixar a mínims històrics en plena crisi i ara repunta de nou… ara ens posem més malats que abans?). També la somnolència és un factor desencadenat d’una gran part dels accidents laborals, dormir les hores adequades pot afavorir una disminució de la sinistralitat.
  • Tenir un òptim dimensionament de la plantilla i un horari flexible, reduint les hores extres (o eliminant-les) pot afavorir un bon resultat empresarial. El cas francès amb l’entrada de les trenta-cinc hores setmanes és un bon exemple d’això, debat que aquí, dos dècades després, ningú posa a la taula de debat.
  • Una bona gestió de l’horari i el calendari laboral pot ajudar a retenir el talent i ajudar a atraure’l a la nostra organització i pot, també, afavorir el desenvolupament de polítiques d’igualtat, i facilitar la conciliació i la coresponsabilitat.

Les empreses i organitzacions han de tendir cap a una gestió personalitzada de l’horari i el calendari laboral, i escoltar les necessitats del personal (que van canviant al llarg de la vida i les condicions personals) i les demandes dels clients (que poden canviar al llarg dels dies, de les setmanes i dels mesos).

Fins ara hem parlat de molts beneficis, quins serien els inconvenients d’una reforma?

Més que d’inconvenients jo parlaria de barreres, i són moltes. Algunes destacades poden ser:

  • La dificultat de trobar el dia zero i posar a tothom d’acord amb aquell dia, especialment si des d’un punt de vista polític no s’actua amb fermesa.
  • El lideratge de molts directius del país, més preocupats sovint pel presencialisme del personal (passar moltes hores a la feina) que per la seva productivitat (la productivitat és la relació entre el resultat i el seu cost, quants directius hi ha que sàpiguen què vol dir?).
  • La gran quantitat de convenis existents al país, molts dels quals molt rígids, alguns amb condicions perjudicials per a totes les parts, alguns fins i tot d’impossible compliment per tenir condicions contradictòries (he vist molts reglaments interns així d’empreses molt conegudes).
  • Els molts privilegis que tenen alguns a la nostra societat, a vegades en perjudici dels seus propis clients. Jo no he tingut mai a la vida dies d’assumptes propis per agafar-me, per exemple. Molts d’aquests privilegis s’han anat aconseguit a poc a poc al llarg dels anys i l’escletxa que hi ha entre alguns horaris laborals pot ser molt important. No existeix l’esclavitud, però no hi hauria d’haver tantes diferències entre les condicions laborals que afecten a l’horari i el calendari laboral.

En general les persones tenim por al canvi, per desconeixement dels avantatges, per falta de visió dels resultats o per dificultat de mesurar els beneficis (quant costa dormir una hora menys cada dia? Ni idea).

Creus que la gent, coneixent pros i contres, optarien per una reforma horària?

Penso que per una banda hi ha un clam a la societat per canviar els horaris (dels tres nivells de la piràmide del temps, s’entén). Cal aclarir que no tothom podrà gaudir o percebre el canvi, i que no tothom tindrà l’ocasió, la paciència o les ganes de formar-se en aquesta nova cultura del temps que proposem i, per tant, seran reticents.

Penso que ningú voldrà renunciar als seus privilegis actuals, però que al mateix temps crec que estem vivint moments de canvi en general que pot afavorir canvis en tots els sentits, no sé si se m’entén el que vull dir.

Creus que amb aquest nou model aprendríem a valorar més el temps i conseqüentment a gestionar-lo millor?

La percepció del temps per a totes les persones està en evolució constant al llarg de la nostra vida, no és el mateix als deu anys que als vint, trenta, quaranta o més, ni és el mateix si tens fills o no, o si tens gent de cura al teu càrrec o no, o si estàs bé de salut o no. Crec que els efectes sobre la salut serien immediats (menys gana, menys sobrepès, menys ira, més salut), i que el debat sobre els horaris hagi arribat a tothom és molt positiu… com és possible que els nostres fills entrenin i juguin partits fins tan tard.

No hi ha cap dubte que l’horari actual és un horari antifamília si se’m permet l’expressió, qualsevol petit canvi a millor de ben segur serà molt agraït per a tots. En certa manera hem de passar de ser esclaus del rellotge a ser lliures.

Vols afegir algun comentari final a l’entrevista?

Agrair la possibilitat que em deixeu explicar, a vegades les entrevistes són massa concises i esbiaixades, o poc didàctiques. Per exemple, sovint es posa com exemple que cal potenciar el teletreball per afavorir la conciliació familiar, quan no sempre és la millor solució ni tenim les condicions a la llar per treballar amb comoditat.

M’agradaria que hagueu tingut el temps personal suficient per llegir aquest article fins el final, i que pugueu reflexionar sobre què podeu canviar d’allò que depengui de vosaltres i portar-lo a terme en la mida del possible. I si necessiteu qualsevol cosa ja sabeu on estem.

Deixa una resposta: