A 10.000 km de Bombai
El passat diumenge 1 de febrer es va celebrar la VII gala dels premis Gaudí que atorga l’Acadèmia del Cinema Català. No caure en l’error de comparar- la amb altres gales cinematogràfiques que en aquestes èpoques es celebren tan a Europa com a l’altre banda de l’Atlàntic, ja que ni el potencial econòmic és el mateix, ni tampoc l’esperit d’aquesta, però si intentaré donar una visió més o menys crítica del que va donar de si la VII Gala dels Premis Gaudi.
La gala emesa en directe per TV3 des del St. Jordi Club va començar puntual, a les 22:00 de la nit, Angel Llatzer, que enguany repetia com a presentador, donava el tret de sortida al que serien 2 hores i mitja de premis, gags i actuacions. Haig de reconèixer que Angel Llatzer no és sant de la meva devoció, fins i tot m’atreviria a dir, que en moltes ocasions he odiat aquest personatge el qual trobo poc graciós, pedant i en la majoria de casos un pesat que abusa sempre dels mateixos gags. Dit això i sense que serveixi de precedent, haig de reconèixer que en aquesta ocasió Angel Llatzer no va estar tant malament com em pensava, bàsicament perquè no es va abusar de la figura del presentador, i no va comptar amb tants minuts com m’esperava que tindria. Com sempre, els Gags van tenir un to reivindicatiu i crític cap a les figures del govern català i fins i tot també hi va haver mencions especials cap a la família Pujol.
A partir d’aquí: premis, cançons, vestits de casament, actuacions musicals i alguna que altre ficada de pota com la Eduard Fernandez, que en un moment de confusió va confondre els Gaudí pels Goya: “ Quiero dedicar este Goya…, Esto va a traer cola! Dedicarlo a mi hija. Gracias y perdonad “, recordem que en passada ocasió el mestre Figueres, que realitzava els comentaris de la Gala, també va confondre el nom del premis, potser serà perquè tots dos comencen amb g?
Com cada any el/la president/a de l’acadèmia va realitzar el discurs pertinent. Isona Passola, en el càrrec des de fa 2 anys va fer èmfasi en els problemes de les sales de cinema degut a l’increment de l’IVA cultural fins al 21%, que les ha enfonsat fins al punt de fer-les desapareixa. També va fer esment al fet de que en aquesta edició, l’acadèmia del cinema català es consolidava i es reafirmava com a un referent del cinema Europeu. Evitaré parla del vestit d’Isona, ja que donaria per una tesi doctoral sobre el mal gust. Tot seguit va ser el moment pels premis grossos: Gaudi d’honor que enguany va caure en la figura de Ventura Pons, actors, millor pel·lícula i millor director; aquest últim presentat per un Albert Serra que no va deixar indiferent a ningú amb el seu particular maquillatge i fen una crida als guardonats, que si s’atrevien a agrair el premi a algú que no fos ells mateixos, serien expulsats de la gala. Per acabar, tradicional fotografia amb tots els premiats a sobre l’escenari.
Pel que fa a la vessant més cinematogràfica, podríem dir que els Gaudi d’enguany van descol·locar a més d’un. Recordeu la pel·lícula dels germans Marx “Una nit a l’òpera” del 1935 , on en un diàleg, Groucho diu: La parte contratante de la primera parte, serà considerada como la parte contratante de la primera parte… una mica embolicat oi? Doncs be, els Gaudí també van ser una xic embolicats ja que la gran guanyadora no va ser la que va obtenir més premis, i el premi més esperat no va ser ni per la gran guanyadora ni per la pel·lícula més guardonada. M’explicaré:
“10.000 km” va ser la triomfadora de la nit enduent-se els premis a millor pel·lícula en llengua no catalana, millor actor, millor actriu, millor guió i millor director. Bàsicament podríem dir que la pel·lícula de Marques-Marcet va aconseguir el repòquer de premis. Uns premis totalment merescuts ja que 10.000 km es de bon tros una de les millor produccions de l’any a nivell nacional i m’arriscaria a dir que a nivell Europeu. La pel·lícula em més guardons va ser pel film del mallorquí Daniel Monzón “El niño” que va obtenir la majoria de premis de caràcter tècnic. Contra tot pronòstic ( si més no, del meu pronòstic ) el Gaudí a la millor pel·lícula va ser per “Rastres de sàndal” de Maria Ripoll, un film que si be es cert que mediàticament ha set dels més exitosos, deixa molt que desitjar a nivell de guió i realització. La nota negativa la trobem en “Stella Cadente” que obtava a 13 candidatures i tan sols va ser premiat amb dos guardons,(millor vestuari i millor direcció artística) un film complexa que no ha acabat d’encaixar en el públic, però que sens dubte serà recordat per ser una proposta arriscada i original i per una pletòrica actuació protagonista a càrrec d’Alex Brendemühl.
En definitiva una gala amena, no excessivament llarga i amb un presentador que van saber dosificar pel be de tots els espectadors que estàvem davant de la pantalla de televisió. Uns premis Gaudí que com be va dir la seva presidenta, han aconseguit la consolidació dins el panorama cinematogràfic Europeu i qui sap si algun dia siguin reconeguts mundialment.
PALMARÈS
Guanyadors dels VII Premis Gaudí 2015
- Millor pel·lícula
Rastres de sàndal, dirigida per Maria Ripoll, escrita per Anna Soler-Pont, i produïda per Pontas Films S.L., amb la participació de Televisió de Catalunyai TVE. - Millor pel·lícula en llengua no catalana
10.000 KM, dirigida per Carlos Marques-Marcet, escrita per Carlos Marques-Marceti Clara Roquet, i produïda per Lastor Media, La Panda Productions, amb la participació de TVE, Televisió de Catalunyai Canal +. - Millor director
Carlos Marques-Marcetper 10.000 KM - Millor guió
Carlos Marques-Marceti Clara Roquetper 10.000 KM - Millor protagonista femenina
Natalia Tenaper 10.000 KM - Millor protagonista masculí
David Verdaguerper 10.000 KM - Millor direcció de producció
Edmon Rochi Toni Novellaper El Niño - Millor pel·lícula documental
Gabor, dirigida per Sebastián Alfie, escrita per Sebastián Alfie, Pedro Loebi Albert Solé, i produïda per Minimal Filmsi Miralab. - 9. Millor curtmetratge
El corredor, dirigit per José Luis Montesinos, escrit per Iakes Blesai José Luis Montesinos, produït per Caduco Filmsi Bastian Films. - Millor pel·lícula d’animació
Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo, dirigida per Javier Fesser, escrita per Javier Fesser, Claro Garcíai Cristóbal Ruiz, i produïda per Zeta Cinema, amb la participació de Televisió de Catalunya, TVEi Canal +. - Millor pel·lícula per a televisió
Descalç sobre la terra vermella, dirigida per Oriol Ferrer, escrita per Marcos Bernsteini Maria Jaén, i produïda per Minoria Absoluta, Televisió de Catalunya, TV Brasili TVE. - Millor direcció artística
Sebastián Voglerper Stella Cadente - Millor actriu secundària
Bárbara Lennieper El Niño - Millor actor secundari
Eduard Fernándezper El Niño - Millor muntatge
Mapa Pastorper El Niño - Millor música original
Roque Bañosper El Niño - Millor fotografia
Carles Gusiper El Niño - 18. Millor vestuari
Mercè Palomaper Stella Cadente - 19. Millor so
Sergio Bürmann, Oriol Tarragói Marc Ortsper El Niño - Millors efectes especials/digitals
Àlex Villagrasa(Lamppost), David Ambit, Lucía Salanueva, Lluís Riverai Josep Claret per [REC]4: Apocalipsis - 21. Millor maquillatge i perruqueria
Alma Casali Elena Pérezper [REC]4: Apocalipsis - Millor pel·lícula europea
La grande bellezza(La gran bellesa), dirigida per Paolo Sorrentino, escrita per Paolo Sorrentinoi Umberto Contarello i produïda per Indigo Film, Medusa Film, Mediaset, Pathé, France 2 Cinéma, Babe Film i Canal +. Itàlia.