the_imitation_game_cartel_lescriba

Sinopsi

Títol original The imitation game
Duració 114 minuts
País Regne Unit
Direcció Mortem Tyldum
Repartiment Benedict Cumberbatch, Keira Knightley,
Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode
Fitxa   Filmaffinity

 

Crítica

Descifrando enigma és un drama de rerefons bèl·lic on s’explica la història real del matemàtic Alan Turing, que durant la Segona Guerra Mundial va ser reclutat pel servei secret britànic per ajudar a desxifrar els missatges nazis encriptats (elaborats utilitzant un aparell anomenat Enigma). Aquesta ocupació va portar Turing a crear una màquina que no només era capaç de desxifrar i descodificar els missatges – fet clau perquè els aliats guanyessin la guerra- sinó que, a més, va ser la precursora dels ordinadors moderns.

La història d’Alan Turing és una història molt potent. Tenim un matemàtic superdotat, plenament racional i molt poc -o gens- emocional, fet que el porta a una conducta arrogant i pròxima a l’autisme (un cas semblant al del també matemàtic John Nash de Una mente maravillosa), i que, a més, és homosexual (la homosexual al Regne Unit va ser delicte fins el 1967). Tenim la Segona Guerra Mundial de fons i tot el joc d’espionatge i contraespionatge que això comporta. I tenim la invenció d’un aparell que va canviar el curs de la Segona Guerra Mundial i que va ser l’embrió dels aparells que esteu fent servir per llegir aquestes línies. I sí, amb tots aquests ingredients sumats a un bon pressupost al darrera i actors coneguts, tenim un film ple de nominacions (nominat a diferents festivals, 5 nominacions als globus d’or i 8 nominacions als Òscars). Malauradament, serà un film amb pocs premis.

https://www.youtube.com/watch?v=TNh-SR_l3-8

Descifrando enigma té el problema del que es ressenten molts biòpics: voler abraçar tots els angles del personatge. I així en surt una pel·lícula feta a partir de pinzellades gruixudes, desiguals i imprecises: una pinzellada de cine d’espies, una pinzellada d’història d’amor, una pinzellada de denúncia dels drets dels homosexuals… i pel camí ens trobem que no s’entén la presència d’algun personatge secundari, com el de la Keira Knightley, que és contractada per resoldre enigmes i treballar amb l’equip de matemàtics però en tot el film no exerceix com a tal i només té una funció de recurs dramàtic o emocional del protagonista; els flashbacks a la infància del protagonista no acaben d’estar ben lligats ni ben aprofitats; el mateix recurs narratiu de la investigació policial que porta el protagonista a explicar la seva història (classificada pel govern i d’alt secret) a un mer oficial de policia de barri resulta poc versemblant, i a la pel·lícula li falta nervi i capacitat de crear tensió i intriga. Tot i això, i com hem dit, la història és molt potent.

El director Mortem Tyldum dirigeix el seu 4t film de manera sòbria i acadèmica però poc imaginativa. Aquesta sobrietat es veu reflectida en la recreació dels escenaris i del vestuari, que estan molt ben aconseguits.

Pel que fa als actors, Benedict Cumberbatch (Sherlock, Agosto, El quinto poder) fa molt bon paper com a turmentat i obsessionat Alan Turing; i Keira Knightley (Begin Again, Expiación) i Matthew Goode (Stoker, Watchmen, Un hombre soltero) estan molt bé en els seus personatges secundaris.

Pels que desconeixen per complet la vida i existència d’Alan Turing (com un servidor abans de veure la pel·lícula) sortiran del cine sorpresos i també fascinats més pels fets i la història en sí que no per la pel·lícula.

Ramon Muns

AnteriorVII Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català
SegüentS’acosten els Oscars
Avatar photo
L'escriba és un espai cultural per a tots els públics on es troben i barregen les passions per la literatura, el cinema, el teatre i les sèries. Recomanacions, crítiques, novetats editorials i nombrosos continguts t'hi esperen.