Vaig arribar a aquest llibre amb el desig de seguir explorant l’univers literari de Mercè Rodoreda, que em va captivar ja en l’adolescència. Tot i que sempre l’he considerat una de les grans escriptores catalanes, encara em queden títols seus per descobrir, i aquest era un d’ells. Sabia que la meva amiga Sílvia, com a bona filòloga, el tindria, així que l’hi vaig demanar. El llibre em va agradar tant, que no me’n vaig poder estar i me’l vaig acabar comprant. I no qualsevol edició, sinó una d’aquestes que et fan pessigolles als dits: una edició preciosa amb il·lustracions de Bernat Cormand, que realça encara més la bellesa de la lectura.
El llibre, publicat el 1980, recull dos blocs: “Viatges a uns quants pobles” i “Flors de debò”. Els dos van ser escrits en moments diferents i és per això que tenen estils també diferents. La primera part ens condueix per territoris imaginaris. Tot i això, molts d’aquests textos tenen un peu a la realitat —el paisatge de les Gavarres, el poble de Romanyà— i l’altre al somni. Sigui com sigui, viatjar a través d’ells és també fer-ho pels records, obsessions i racons interiors de Rodoreda. La segona part, dedicada a les flors, té una essència més poètica, més simbòlica. Cada flor és un món, una emoció, una metàfora. Algunes són belles, altres pertorbadores, però cap et deixa indiferent.
Viatges i flors és un d’aquells llibres que es poden llegir d’una tirada o a pessics. Els relats són tan curts que s’hi pot tornar com qui obre el diccionari per conèixer el significat d’una paraula. Aquí, en lloc d’una definició, et trobes una flor o un viatge.
La prosa de Rodoreda, com sempre, és una joia. Lluminosa, precisa, plena d’imatges sorprenents i d’una bellesa trencadissa. Aquest no és un llibre que busca explicar una gran història, sinó moltes de petites. De vegades divertides, de vegades tristes, de vegades completament inclassificables, però sempre amb una bellesa enlluernadora. Per si això fos poc, en aquesta edició les il·lustracions de Bernat Cormand donen encara més força a la bellesa i el misteri dels textos. És una d’aquelles edicions que es poden llegir i rellegir, però també fullejar per pur plaer estètic. Un veritable llibre-joia.
Diria que no és un llibre fàcil de classificar, però sí fàcil de sentir. Hi trobarem poesia en prosa, narrativa simbòlica i fantasia fosca. És una obra que convida a la lectura pausada, a deixar-se portar més per les sensacions que pel fil argumental, i a endinsar-se en un univers rodoredià més salvatge i lliure.
Agradarà a…
A lectors que gaudeixen dels petits detalls i que saben que una flor pot explicar més que mil batalles.
No agradarà a…
A qui busca acció, drama i sang… aquí només hi ha pètals i poesia.
