El passat divendres 22 de maig, vaig tenir el plaer d’assistir a una vetllada organitzada pel Cinema Alhambra de la Garriga, un dels últims cinemes de poble que queden a Catalunya. El Cinema Alhambra va reobrir les portes ara fa 10 mesos després de romandre tancat durant un llarg període de temps a causa de la forta inversió que requeria la sala de cinema per tal d’adequar-la a les exigències tecnològiques actuals. Tanmateix, després d’una llarga lluita, Josep Maria Miró “Miró”, director del Cinema des de finals dels 70, va aconseguir el finançament necessari per tornar a fer renéixer el ja mític Cinema Alhambra, uns diners que van arribar gràcies a la solidaritat d’un poble sempre lligat a aquesta sala i que es va evocar en aquest projecte per poder recuperar una part fonamental de la història del poble.RFN_0091
Tot i que l’horari oficial era a les 21.30h, a les 21h en punt arribava a l’Alhambra perquè és realment interessant disposar d’uns minuts per donar un tomb per aquesta sala de caire modernista on cada racó explica una petita part de cada un dels clàssics que s’han projectat en la seva pantalla des de 1928. Una espai realment encantador que conté totes les delícies per als aficionats al cinema.
La vetllada en qüestió consistia en la projecció del clàssic Italià Cinema Paradiso per commemorar els 25 anys de la seva estrena. Ens acompanyaria en el visionat ni més ni menys que Salvatore Cascio “Toto”, protagonista de l’aclamat i premiat film de Giuseppe Tornatore.
Puntualment, arrencava la festa, no sense abans homenatjar el projeccionista del Cinema Alhambra, que durant més de 50 anys ha controlat la maquinària de la sala. Una vida dedicada al cinema d’obligat reconeixement i que guarda un fort paral·lelisme amb la pel·lícula. Ara sí, arribava l’hora de posar-se còmode i gaudir de 2 hores d’emocions, rialles i, perquè no, alguna llàgrima.
Just després de finalitzar el film, tots els assistents vam poder acudir a una petita roda de premsa amb el protagonista, que en tRFN_0168ot moment es va veure emocionat en recordar aquells anys de rodatge. En el transcurs de la nit vam formular preguntes a Salvatore, que actualment regenta un restaurant i que ens va explicar sense   embuts que la seva prolífica però curta carrera com a actor va ser perquè  tenia molts altres interessos abans que el cinema.  Salvatore recordava aquells anys amb nostàlgia, uns anys on va tenir  l’oportunitat de treballar al costat de pesos pesants del cinema com  Philippe Noiret o Marcel.lo  Mastroianni, dels quals destacava la seva  humilitat i les seves lliçons sobre tenir presents els meus orígens i entendre  que el valor real del cinema no radica en els actors o actrius, ni amb els  directors o guionistes, si no que recau en la figura de l’espectador.
També ens va explicar que va entrar per casualitat en el món del cinema: van  venir a l’escola perquè necessitaven un noiet baixet i cama curt. Tot i amagar-me al lavabo, ja que creia que aquells senyors eren els metges que ens RFN_0188posaven les vacunes, al final els directors de càsting em van veure i em van escollir. Mesos més tard començava el rodatge. Finalment i després d’agrair a la direcció del cinema haver-lo convidat a aquesta festa, Salvatore va voler recordar-nos el veritable sentit del film, un film que ens mostra un missatge universal com l’amor: primer de tot
l’amor de Toto pel cinema, en segon lloc l’amor de Toto per Elena i en tercer lloc, l’amor del públic pel Cinema Paradiso. Amb aquestes paraules s’acomiadava Salvatore Cascio, “Toto” per la gran majoria de gent, un noiet que s’ha fet gran a través de les petites pantalles de cinema de cada poble, un noiet que ja forma part de les nostres vides, un noiet que ja forma part de la història del cinema.

 

                                                                                                                                                                                     Marc Orra

AnteriorEstrenes cinematogràfiques (12/06/2015)
SegüentPresentació a Mas Casablanca
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.