La pel·lícula Las Niñas dirigida per Pilar Palomero ha estat la gran guanyadora de la 35ena edició dels premis Goya. Aquesta producció catalana s’ha emporta
t un total de quatre premis de l’Acadèmia de les Arts les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya: millor fotografia, millor guió original, millor direcció novell i millor pel·lícula.
Una de les grans favorites de la nit, Adú, tampoc ha marxat amb les mans buides, ja que ha igualat en estatuetes Las niñas i s’ha emportat els Goya al millor so, millor direcció, millor actor revelació i millor direcció de producció.
Però com a nota destacada, cap d’aquestes dues propostes és la que es va endur més premis la passada nit. Akelarre, de Pablo Agüero, ha estat el treball que s’ha emportat més Goyas de la nit, un total de cinc i tots en els apartats tècnics, fet que no fa desmerèixer cap dels aspectes d’aquesta excel·lent producció.
Una altra nota ha destacar ha estat el doble premi aconseguit pel fantàstic documental de Luis López Carrasco, El año del descubrimiento, que ha acabat la gala amb el Goya a millor documental i millor muntatge.
Com tots sabeu, enguany la Gala ha presentat molts canvis respecte a les anteriors edicions. La crisi derivada de la Covid19 no ha permès realitzar un espectacle d’aquells als que ens tenien acostumats, i gairebé tot el muntatge ha estat realitzat de forma telemàtica, de manera que els nominats apareixien a les pantalles de l’escenari del teatre Soho Caixa Bank de Màlaga des de les seves residencies habituals o des d’improvisades sales de festa en habitacions d’hotel. Tot i les aparents mancances, m’atreviria a dir que ha estat una de les millors gales que recordem dels Goya. Una festa del cinema sòbria, sense estridències i que anava al gra, conduïda per Antonio Banderas i Maria Casado, que han restat en un segon pla a favor de l’agilitat de tot el muntatge.
Tot i això, no podem dir que la nit hagi estat del tot perfecta, només faltaria! Hem vingut aquí a criticar, i des dels primers moments durant l’habitual catifa vermella (que amb Covid o sense Covid, no podia faltar), ja hem pogut detectar que alguna cosa no acabava d’anar gaire fina pel que fa al so ambient. El fet de deixar-se els micròfons oberts ha portat a situacions gracioses com el fet de sentir una persona demanant “una Coca-cola zero” al seu company, però també ens ha mostrat situacions més lamentables, com un comentari de fons en què se sentia “parecía puta, puta, puta…”. Absolutament intolerable.
També m’agradaria esmentar que un bon grapat d’estrelles cinematogràfiques internacionals (per no dir de Hollywood) han aparegut en vídeo recolzant el cinema espanyol en aquest any tan complicat. Gràcies, Antonio, per fer participar els 
teus amiguets dels Estats Units; als de poble ens van agradar molt aquestes felicitacions. De fet, molt adient aquest any en què els Goya han servit d’inici per al que serà l’any Berlanga, i en què durant la gala s’ha fet un petit homenatge a la carrera d’aquesta magnífica figura del cinema espanyol que, entre d’altres pel·lícules, va dirigir la gran Bienvenido Mr. Marshall. Gràcies, amics americans!
A continuació tota la llista de guanyadors.
Millor pel·lícula
Adú de Salvador Calvo
Las Niñas de Pilar Palomero
Ane de David P. Sañudo
Sentimental de Cesc Gay
La boda de Rosa d’Icíar Bollaín
Millor direcció
Salvador Calvo per Adú
Iciar Bollaín per La boda de Rosa
Juanma Bajo Ulloa per Baby
Isabel Coixet per Nieva en Benidorm
Millor direcció novell
Pilar Palomero per Las Niñas
David P. Sañudo per Ane
Nuria Giménez Lorang per My Mexican bretzel
Bernabé Rico per El inconveniente
Millor pel·lícula documental
Anatomia de un Dandy de Charlie Arnaiz i Alberto Ortega
My Mexican Bretzel de Nuria Giménez Lorang
El año del descubrimiento de Lopez Carrasco L. Carrasco
Cartas mojadas de Paula Palacios
Millor actriu protagonista
Patricia López Arnaiz per Ane
Kiti Mánver per El inconveniente
Candela Peña per La Boda de Rosa
Amaia Aberasturi per Akelarre
Millor actor protagonista
Mario Casas per No matarás
Javier Camara per Sentimental
Ernesto Alterio per Un mundo normal
David Verdaguer per Uno para todos
Millor actriu secundària
Veronica Echegui per Explota, Explota
Juana Acosta per El inconveniente
Nathalie Poza per La Boda de Rosa
Natalia de Molina per Las niñas
Millor actor secundari
Sergi Lopez per La boda de Rosa
Álvaro Cervantes per Adú
Juan Diego Botto per Los europeos
Alberto Sanjuan per Sentimental
Millor actriu revelació
Jone Laspiur per Ane
Paula Usero per La boda de Rosa
Milena Smit per No matarás
Griselda Siciliani per Sentimental
Millor actor revelació
Adam Nourou per Adú
Chema del Barco per El plan
Fernando Valdivielso per No matarás
Janick per Historias lamentables
Millor guió original
Adú
Historias lamentables
La boda de Rosa
Las niñas
Millor guió adaptat
Ane
Los europeos
Orígenes secretos
Sentimental
Millor fotografia
Adú
Akelarre
Black Beach
Las niñas
Millor muntatge
Adú
Black Beach
El año del descubrimiento
Las niñas
Millor direcció de producció
Adú
Akelarre
Black Beach
Nieva en Benidorm
Millor direcció artística
Adú
Akelarre
Black Beach
Las Niñas
Millor cançó
Adú
El verano que vivimos
Las niñas
La Boda de Rosa
Millor música
Adú
Akelarre
Baby
El verano que vivimos
Millors efectes especials
Adú
Akelarre
Black Beach
Historias lamentables
Millor so
Adu
Akelarre
Black beach
El plan
Millor pel·lícula europea
Corpus Crhisti – Polònia
El oficial y el espia – França
El padre – Regne Unit
Falling – Regne Unit
Millor pel·lícula iberoamericana
El Agente topo – Xile
Llorona – Guatemala
Yo no estoy aquí – Mèxic
El olvido que seremos – Colombia
Millor maquillatge i perruqueria
Akelarre
Adú
Orígenes secretos
Explota, explota.
Millor disseny vestuari
Akelarre
Explota, Explota
Las niñas
Los europeos
Millor curt de ficció
6 de decembro
A la cara
Beef
Gastos incluidos
Lo efímero
Millor curt documental
Biografía del cadáver de una mujer
Paraíso en llamas
Paraíso
Solo son peces
Millor pel·lícula d’animació
La gallina Turuleca
Millor curt d’animació
Blue &Malone: Casos imposibles
Homeless Home
Metamorphosis
Vuela
