Últim dia de festival i dia de Gala de clausura, però abans que els talons i les sabates de xarol trepitgessin la catifa vermella del Kursal, encara vam tenir temps per assistir a la roda de premsa de London Road, de Rufus Norris. En la jornada anterior ja vam parlar de l’arriscada proposta del director teatral de transfo
rmar un gènere com és el thriller o cine negre en un musical.
Érem conscients que la gent no esperaria això, i hem intentat educar a la gent per què entenguessin que el film en sí. No parla dels assassinats tot i ser el punt de partida, parla de com una comunitat es cura a si mateixa.
En total, una roda de premsa amb el director, la productora, els músics i uns actors que ja havien treballat tots en el gènere del musical. Per acabar, Rufus Norris va fer broma amb la productora:– No se com comercialitzar la pel.lícula.
Quedem-nos amb aquest nom: “London road”, perquè tot i ser un film complex i que no agradarà a tothom, segurament en sentirem a parlar.
L’últim dia a Donosti significa dues coses: premis i pel.lícules perdudes. És moment de passar comptes amb tots aquells films que no s’han pogut visionar per incompatibilitat d’horaris o bàsicament perquè ens ha fet mandra. A títol personal m’he decantat per After Eden i Irrational Man. La primera i dins la secció de “Nuevos Directores” és l’opera prima del director austríac Hans Christian Berger. After Eden explica l’obssessió d’un adolescent per una actriu porno que fa temp
s que segueix per internet. C. Berger reflexiona sobre el món de la pornografia en l’actualitat i com pot arribar a influir en els sectors més joves de la societat. 80 minuts filmats de forma subtil i original i amb un tractament del so que ajuda a compensar la falta de diàleg de la pel.lícula. El problema de l’arriscada proposta del director, és que construeix una història pobre i avorrida amb un guió que es perd en un llenguatge sexual dur i potser massa explícit, que no acaba d’encaixar amb el que ens vol insinuar la pel.lícula.
L’última pel.lícula la reservàvem pel gran mestre Woody Allen. S’estrenava Irrational man, últim film del director, amb Joaquim Phoenix i Emma Stone com a protagonistes. Segurament, el que comporta treure una pel.lícula cada any o cada dos anys, és que la falta d’idees o la falta d’originalitat es vegin reflectides en el resultat final. Potser al saxofonista se li han acabat les idees?
A Irrational man trobem els mateixos personatges turmentats de sempre, les mateixes músiques i les mateixes històries dels últims anys. Fins i tot m’arriscaria a dir que les escenes d’Irrational man tenen moltes semblances amb antics treballs d’Allen. Un film que no aporta res de nou,
bàsicament com el director, que ja fa temps que no ens sorprèn.
A continuació us deixo el palmerès de la 63 edició del Festival internacional de cinema de San Sebastian, un festival marcat pel regular nivell de les pel.lícules a Secció oficial, on absolutament cap ha estat capaç de sorprendre o marcar la diferència, i on els premiats tampoc han acabat de convèncer a l’espectador i a la premsa especialitzada. Fins l’any vinent.
CONCHA D’OR A LA MILLOR PEL.LÍCULA
■ Sparrows, de Rúnar Rúnarsson (Islandia).
PREMI ESPECIAL DEL JURAT
■ Evolution, de Lucile Hadzihalilovic (Francia).
CONCHA DE PLATA A LA MILLOR DIRECCIÓ
■ Joachim Lafosse, por Les Chevaliers Blancs (Francia, Bélgica).
CONCHA DE PLATA AL MEJOR ACTOR
■ Ricardo Darín & Javier Cámara, ex aequo por Truman (España).
CONCHA DE PLATA A LA MILLR ACTRI
■ Yordanka Ariosa por El rey de La Habana (España).
PREMI A LA MILLOR FOTOGRAFIA
■ Manu Dacosse, por Evolution (Francia).
PREMI AL MILLOR GUIÓ
■ Arnaud y Jean Marie Larrieu, por 21 días con Pattie (Francia).
MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT
■ El apóstata, de Federico Veiroj (España).
PREMIS PARAL.LELS
Nous Directors
■ Millor pel.lícula: Le nouveau (The new kid), de Rudi Rosenberg (Francia).
■ Menció especial: Drifters, de Peter Grönlund (Suecia).
■ Menció especial: La vida sexual de las plantas, de Sebastián Brahm (Chile).
Horitzons Llatins
■ Millor pel.lícula: Paulina, de Santiago Mitre (Argentina).
■ Menció especial: Desde allá, de Lorenzo Vigas (Venezuela).
■ Menció especial: Te prometo anarquía, de Julio Hernández Cordón (México).
Premi del Públic
■ Nuestra pequeña hermana, de Hirokazu Koreeda (Perlas, Japón).
■ Premi del públic per la millor pel.lícula europea: Mountains may depart, de Jia Zhangke (China).
Premi de la Juventut
■ Paulina (La patota), de Santiago Mitre (Argentina).
Premi FIPRESCI
■ El apóstata, de Federico Veiroj (España).
Premi Signis
■ Moira, de Levan Tutberidze (Georgia).
Premi ‘Cine en Construcción’
■ Era o hotel Cambridge, de Eliane Caffé (Brasil).