“Bon dia i bones nits” inaugurava dimarts 15 de juliol en Quim Crusellas, director del certament, la 22a edició del Festival Nits de Cinema Oriental. Dissabte 19 de juliol i a falta de la marató del diumenge 20, amb una Bassa dels Hermanos plena a vessar i una última nit dedicada a l’Índia, el Festival Nits de cinema oriental de Vic va posar punt final a una nova edició amb un palmarès doblement encertat: Stuntman, dels germans Albert i Herbert Leung, s’endú el Gran Premi del Jurat i el Premi de la Crítica, mentre que Pyre, del director indi Vinod Kapri, ha captivat el públic fins a guanyar el Gat de la Sort, el guardó que atorga l’audiència amb el seu vot i una menció especial del jurat.
Ha estat una setmana intensa i calorosa a Vic, amb una programació farcida de cinema asiàtic de primer nivell, exhibicions tradicionals, gastronomia temàtica i una palpable sensació de comunitat. El festival, que cada any converteix la ciutat en un pont cultural entre orient i occident, ha tornat a demostrar la seva singular capacitat per barrejar cinema d’autor, espectacle i esperit popular.
La pel·lícula inaugural Stuntman, una carta d’amor al món dels especialistes de cinema d’acció, ha estat sens dubte la gran triomfadora. Protagonitzada per un antic doble que torna als rodatges després d’anys de retirada, el film ha emocionat pel seu to entre nostàlgic i heroic. Segons el jurat del festival –format pels actors Eduard Alejandre, Ariadna Cabrol i la directora Denise Castro–, el film destaca “pel seu gran valor tècnic i artístic” i per “explorar d’una manera apassionada les dificultats de fer un film, convidant alhora a reflexionar sobre aquest art que tant ens fa somiar”.
Els germans Leung, que van créixer veient i fent cinema d’acció a Hong Kong, van presentar la pel·lícula a Vic amb humilitat i passió. “Aquesta és la nostra vida, aquest film és un homenatge a tots aquells que mai surten als pòsters però que fan possibles les escenes que ens deixen sense alè”, van declarar davant del públic de la Bassa. La crítica acreditada, que ha valorat molt positivament l’habilitat narrativa i el respecte pel gènere, també ha coincidit a atorgar-li el Premi de la Crítica.
Però si Stuntman ha brillat per la seva força visual i la seva mirada a la indústria del cinema, Pyre ho ha fet per tocar una fibra emocional profunda. Aquesta petita i gran joia de Vinod Kapri ha estat el contrapunt perfecte: una pel·lícula que parla de vellesa, d’amor, de soledat i de la despoblació explicada amb una sensibilitat fora del comú i un humor subtil. La història, centrada en una parella d’ancians que lluiten per mantenir la dignitat en un món que sembla haver-los oblidat, ha conquerit el cor del públic. El director, en presentar el film a L’Atlàntida, va dedicar-lo “a totes les parelles d’ancians que encara caminen agafats de la mà”.
El jurat va voler reconèixer Pyre amb una menció especial “per la seva sensibilitat i pel tractament poètic d’un tema sovint invisibilitzat”. I el públic li va donar la recompensa més sentida: el Gat de la Sort. No és la primera vegada que una producció índia connecta amb l’audiència a Vic, però sí una de les vegades més emotives.
La nit índia, que va servir per cloure el festival, va ser també escenari d’una altra sorpresa: el reconeixement a Paco Gratacós amb el Gran Premi Honorífic 2025. Gratacós és el fundador de Luk Internacional, la distribuïdora que va acostar al públic català i espanyol sèries mítiques com Doraemon, Les Tortugues Ninja, Shin Chan o Keroro. Va ser també un pioner del doblatge en català i va participar en la distribució de grans títols com El retorn del Jedi o Amadeus. L’homenatge, emmarcat dins d’una sessió especial dedicada a Shin Chan, va ser un moment especialment emotiu per a molts espectadors que van créixer amb aquestes sèries.
La 22a edició del Festival Nits ha estat fidel a la seva essència: combinar el cinema asiàtic més innovador amb la tradició cultural i la participació ciutadana. Al llarg de sis dies, s’han projectat 37 llargmetratges provinents de països com la Xina, Hong Kong, el Japó, Corea del Sud i l’Índia, sense oblidar les sessions infantils (Les Nits més petites), les projeccions nocturnes a la fresca i els sopars temàtics que han permès tastar plats típics de cada cultura representada.
Permeteu-me el luxe de fer les meves mencions especials per a dues pel·lícules que no han guanyat premi, però que m’han captivat per a motius molt diferents. La primera és Football on the roof, del director xinès Liao Feiyu. Ambientada en un poblet remots de la regió de Yunnan, la pel·lícula retrata la fascinant història d’Aymi i les seves companyes, que es resisteixen a la discriminació de gènere dirigint un equip de futbol femení a les teulades del poble perquè no tenen accés a cap camp digne. Amb localitzacions naturals evocadores i una banda sonora que reforça la identitat multiètnica d’aquesta regió, la cinta esdevé un aplaudiment a la determinació infantil i al poder de l’esport com a vehicle d’inclusió i comunitat.
I la segona és FAQ, dirigida per Kim Da-min. La pel·lícula sud-coreana segueix l’A Dong‑chun, una nena d’edat escolar atrapada en un ritme frenètic de classes extraescolars i estudis constants. Tot canvia quan, en un campament escolar, troba una ampolla de makgeolli (vi d’arròs) que, misteriosament, comença a bullir amb sons que ella interpreta com codi Morse. A través d’aquest fil narratiu, Dong‑chun explora preguntes profundes sobre la vida, l’educació i l’autenticitat personal, amb un equilibri entre el to lúdic i la crítica subtil al sistema educatiu sud‑coreà. Amb un toc de realisme màgic i moments carregats d’humor i tendresa, FAQ esdevé una història sobre el dret dels infants a qüestionar, somiar i reinvertar la seva pròpia realitat.
Les activitats paral·leles també han tingut un pes destacat: exhibicions de tai-txi-txuan, balls del drac i dels lleons xinesos, concerts i taules rodones han convertit Vic en un centre efervescent de cultura i intercanvi durant tota la setmana.
Amb el teló abaixat, el Festival Nits 2025 deixa enrere una edició madura, diversa i carregada d’humanitat. Una edició on l’acció i la reflexió, l’humor i la tendresa, han trobat el seu equilibri en dues pel·lícules que, tot i venir de mons molt diferents, parlen en el mateix idioma: el del bon cinema.
Vic, per uns dies, ha tornat a ser l’epicentre d’una trobada única entre orient i occident. I els llums ja s’apaguen, els fans ja esperem què ens espera en l’edició de l’any que ve.
