Tinc entre les mans el Cançoner de Francesco Petrarca en traducció de Miquel Desclot. Me la miro amb molt d’afecte per un motiu sobre el qual vull reflexionar avui, Dia mundial de la poesia: el fet que és el resultat d’un esforç de molts anys de traducció per tal de fer una versió completa, i això ens permet treure’n alguns plantejaments. Només pel fet d’haver realitzat aquest treball, l’obra, total i curosa, mereix el nostre reconeixement. Tant de bo tinguéssim de tots els clàssics universals una versió tan definitiva (si res es pot donar per definitiu) com la de Petrarca que ha editat Proa en primera edició de novembre del 2016. Afortunadament, no és un cas aïllat i hi ha d’altres obres amb una traducció de mèrit, com per exemple les Fulles d’herba de Walt Whitman a càrrec de Jaume C. Pons Alorda en primera edició de març del 2014.
Ara permeteu-me un desig i una agredolça utopia: que de tots els autors tinguéssim la versió completa de les seves obres, tant dels estrangers com dels nostrats. Per exemple, que de Petrarca també tinguéssim la traducció de tota l’obra en llatí, o tot el teatre de Shakespeare traduït per Salvador Oliva i d’altres en un sol volum. Però entenc que un treball així sembla més una ficció de Borges que no pas la realitat que voldríem trobar a les llibreries. És molt difícil que les editorials apostin per obres completes, i això afecta tant la poesia com la novel·la, el conte o el teatre. Sovint, quan entro en una llibreria i repasso les novetats (això és tant o més demolidor que repassar el fons dels llibres emmagatzemats), i veig un títol dels molts que se suposa que té l’autor o autora, no puc deixar de demanar-me: per què publiquen aquest llibre i no tota la resta? Hi hauria d’haver una llibreria real en què trobéssim, de cada escriptor, tot el que va escriure en la seva vida en un volum? Aleshores t’adones que la realitat és capriciosa perquè és clar que es podria fer, no és una idea impossible la de vendre les obres completes d’autors clàssics i també dels actuals; però el lector està preparat? Diguem-ho d’una altra manera: existeix un lector per a aquesta llibreria ideal? Si no fos una llibreria sinó una biblioteca on existissin totes les obres ben catalogades de tots els autors, si més no els de la tradició universal, en poesia i en la resta de gèneres literaris, tindria un lector real que es llegiria de cap a cap i per ordre la totalitat de la producció literària de la humanitat? Em sembla que la resposta també és agredolça: potser el desig existeix; potser el somni d’aquesta lectura absoluta ens passa pel magí, però no es donen les condicions econòmiques ni de temps disponible per a un gaudi tan gran i bonic com inabastable.
Algú s’ho pot llegir tot? I tot en català? Ja no diguem si coneguéssim totes les llengües d’espressió literària, això si que és força impensable, algun geni hi haurà pel món amb capacitats tan extraordinàries, però llavors no estem parlant d’un públic consumidor de les bones lletres sinó d’una raresa. La gent sap de les seves limitacions, i tot i essent autèntics lletraferits, saben, sabem, que ni amb tota una vida dedicada a llegir (o dedicada a escriure o dedicada a traduir) no hi ha temps per llegir-ho tot; ens caldrien moltes més vides per llegir (ja no diguem per rellegir! doble esforç!) tot el que s’ha escrit, encara que anéssim reduïnt les nostres prioritats: si no ho puc llegir tot, llegiré només la poesia, i de la poesia només llegiré la poesia amb mètrica, i de la poesia amb mètrica només la poesia en català o traduïda al català… I anirem reduïnt tant que al final ens adonarem que ja estem discriminant bona literatura d’aquell somni de les obres completes.
Per tant, aquella sensació que ens estem perdent quelcom no la podem evitar; tanmateix, potser la ciència ens acabi donant una longevitat indefinida en la qual una editorial es pogués permetre publicar les obres completes de tots els autors i autores (no casos aïllats com els que realment hi ha) per a dedicar-nos a gaudir, amb un gaudi també indefinit, en una societat en què es donessin les condicions veritables, i no només utòpiques, de plaer literari i més: totalment humanista, des de la poesia amb què hem començat, fins a tota la resta de gèneres literaris i no literaris que ens donarien una saviesa que en una tal societat alguns diran que ens podria menar a una bogeria distòpica. Si el saber no ocupa lloc, si us plau, que es donin les condicions materials per fer realitat el somni de les obres completes, aquest que ara i sempre se’ns presenta agredolç per tal com el voldríem però se’ns fa difícil de realitzar. Que bonic seria que les obres completes no fossin excepcions gairebé introbables, per no dir cares i, pitjor encara, sense temps per llegir-les. Acabem, però, amb una mirada positiva: quan anem a la llibreria o a la biblioteca, aquells llibres que triem, com jo inicialment he triat el cançoner de Petrarca, són un homenatge a tota la resta que potencialment es podria llegir, i en algun racó dels nostres cors, algú com Miquel Desclot i altres escriptors i traductors, lluita per fer una mica més realitat el somni, més dolç que agre, d’accedir a les obres completes. Donem tot el suport possible a la iniciativa dels valents que emprenen i ens fan emprendre el viatge cap a l’aventura de la lectura total.