Poc es parla de Seis formas de morir en Texas de la sevillana Marina Perezagua. I us diré una cosa: m’ha fascinat l’estil, la severitat de les paraules, la història i la manera de barrejar-nos en els sentiments dels personatges. En resum: m’ha sorprès molt gratament el que he trobat dins de les quasi 300 pàgines que té aquesta novel·la publicada per Anagrama.

I què ha estat? Doncs un discurs potent, arriscat i una documentació clau per dotar de la força necessària a les històries que es van succeint. La meticulositat de la ploma de l’escriptora es deixa veure en les notes i notes que, sobretot en una determinada part del text, fan que la ficció vagi més enllà i et trobis davant unes línies (i denúncies) documentals i reals.

Per tant, el llibre és la barreja d’un dit acusador i la poesia d’un llibre inspirat en els sentiments i en la força que un sol òrgan vital por tenir: el cor. La sinopsi plantejada a la contraportada no li fa justícia. El llibre és molt més que un recull de vivències de diverses persones que tenen com a sort i destí un cor.

Dues famílies i un mateix òrgan: el cor, ja no com a part del cos sinó com a raó de ser de la seva existència. D’una banda, la Robyn… Ai, la Robyn i les seves cartes! Amb estil epistolar, la noia –cega des dels 16 anys– narra la seva experiència i sentiments en el corredor de la mort mentre espera que l’executin. Està condemnada per haver assassinat la seva mare, però la presumpció d’innocència sembla no existir.

El seu destí farà un gir de 180º quan es posi en contacte amb un pare que ni tan sols sabia que ella existia. D’aquesta relació –buida d’amor i plena d’interessos– no us puc desvelar més, però és sorprenent descobrir la capacitat del ésser humà per actual amb maldat. L’únic respir que troba la Robyn dins d’aquesta situació és en Zhao, un jove que contacta amb ella a través de cartes.

Mentre passa tot això, trobem el Xinzàng, qui persegueix trobar la persona a la qual se li va trasplantar el cor del seu avi per a poder donar-li repòs absolut tal com li va demanar el seu pare. Les investigacions d’en Xinzàng sobre què va passar i on va anar a parar el cor del seu avi el duen a Texas.

Passat i present es van fusionant i aquestes dues famílies que es van donant la mà durant totes les pàgines d’aquest llibre. El lector, de fet, comença la novel·la en una presó a la Xina, on extirpen el cor a un condemnat per poder trasplantar-lo de manera no gaire legal.

El rerefons de tot plegat és el que m’ha sorprès i captivat: més enllà d’una novel·la en què es parla dels sentiments i desventures de la Robyn i el Xinzàng, Seis formas de morir en Texas és una denúncia social. Un dit a la llaga que assenyala la fraudulenta pràctica a la Xina de l’extracció d’òrgans de presoners vius i conscients (la majoria de la secta Falun Gong) a demanda dels qui els necessiten i poden pagar-los. Una bomba.

He descobert un submón dur, cruel, aberrant i ple de silencis foscos. I real. La persecució dels fidels a Falun Gong va començar en 1999 pel Partit Comunista Xinès, que volia a tota costa fer desaparèixer aquesta pràctica espiritual i ho va fer amb detencions, tortures…  L’any 2016 van aparèixer les primeres acusacions que deien que els fans de Falun Gong havien estat assassinats per abastir la indústria xinesa de trasplantaments d’òrgans. Les xifres parlaven per si soles.

En definitiva, la conclusió d’aquesta lectura, per a mi, és que res del que passa dins els límits humans ens ha de ser aliè.

Agradarà a…

Als amants de la intensitat que vulguin saber més sobre la qualitat humana.

No agradarà a… 

Als que no puguin mantenir la mirada a les veritats incòmodes i a patiments extrems.

 

Portada