Hermann Hesse va ser un escriptor i filòsof d’orígen alemany que va viure entre 1877 i 1962. Va ser una persona amb moltes inquietuds personals i fins i tot va intentar suïcidar-se en la seva joventut. També va passar per l’experiència de la guerra i va viatjar per llocs com Itàlia i l’Índia, experiències que van influïr molt en la seva vida literària. Va treballar en diverses ocupacions, passant per llibreter i rellotger entre d’altres.

Pel què fa a la seva obra, podriem dir que és molt difícil separar-la de la seva vida personal, ja que els seus escrits, en molts casos al·legòrics, són el reflex del seu pensament, de les seves inquietuds personals i de la seva lluita interna amb el món. Val a dir que va viure una època molt convulsa i en què estar d’una banda o de l’altra marcava la diferència entre la vida i la mort, el rebuig o l’acceptació. Se’l coneix principalment per escriure obres filosòfiques entre les quals destaquen El llop estepari, una crítica al militarisme i Siddhartha, l’obra que avui us recomanem.

A l’obra, Hesse narra la història de Siddhartha, un jove que està en constant recerca de la saviesa i del seu propi camí i que va d’un lloc a l’altre i d’una experiència a una altra per tal de trobar-se a si mateix. En aquesta obra es veu reflectida la crisi de valors de l’Europa del segle XX (al segle XXI les coses no ens van gaire millor) i intenta unir el pensament oriental i occidental amb un mateix objectiu: trobar el camí de la saviesa i la pau amb nosaltres mateixos. És un llibre que mostra en tot moment la duresa i la cruesa de les decisions que prenem els éssers humans en el camí que ens porta a ser nosaltres mateixos. Una reflexió sobre la vida i aquell camí que prenem. Com hem dit, una obra molt lligada al pensament i a la vida de Hesse, i amb la que avui dia tots ens podem sentir identificats en un món que pràcticament no reconeixem i que cada dia que passa es torna més inhumà.

Finalment, per tal que us engresqueu a llegir-lo us deixem amb algunes frases de gran valor filosòfic per donar-vos una petita mostra d’allò que hi trobareu:

Y todo ello no era digno de la mirada de sus ojos, todo mentía, todo apestaba; olía todo a hipocresía, todo aparentaba tener sentido y felicidad y belleza, mas, sin embargo, todo era ignorancia y putrefacción.

Siddharta no hace nada, sólo espera, piensa, ayuna, sin hacer nada, sin moverse: se deja llevar, se deja caer. Su meta le atrae, pues él no permite que entre en su alma nada que pueda contrariar su objetivo. Eso es lo que Siddharta ha aprendido de los samanas. Es lo que los necios llaman magia y creen que es obra de demonios. Nada es obra de los malos espíritus, estos no existen. Cualquiera puede ejercer la magia si sabe pensar, esperar, ayunar.

Observaba que los humanos vivían de una manera infantil, casi animal, que él a la vez amaba y despreciaba. Los veía esforzarse, sufrir y encanecer por asuntos que no merecían ese precio: por dinero, pequeños placeres y discretos honores; contemplaba cómo se insultaban mutuamente, se quejaban de sus penas, de las que un samana se reía, y sufrían por algo que a un samana tiene sin cuidado.

Comparteix
AnteriorEstrenes de la setmana 20/11/2015
SegüentEl regreso del Catón, Matilde Asensi
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.