Si una cosa esfereïdora tenen els autors de novel·la criminal és la gran inventiva per matar. I és que no hem de témer els psicòpates o assassins en sèrie, al cap i a la fi acabem encertant el seu modus operandi i acaben caçats. Qui realment hem de témer són els escriptors del gènere, un perill per a la humanitat.

Ara bé, hi ha novel·les policíaques que també han ajudat a caçar criminals. Aquest és el cas d’Agatha Christie amb la seva novel·la El misteri de Pale Horse. De fet, la novel·la publicada l’any 1961 va salvar més d’una vida. Es tracta d’una novel·la protagonitzada pels escriptors Mark Eastbrook i Ariadne Oliver (dos personatges no gaire coneguts dins l’imaginari de Christie). La novel·la segueix la història d’aquests dos escriptors que es veuen immersos en un crim i es veuen obligats a jugar el paper de detectiu. Però entre d’altres coses dona a conèixer els efectes secundaris derivats de l’enverinament per tal·li, un element químic molt tòxic que s’utilitzava antigament com a insecticida. Actualment només s’utilitza amb dosis molt petites en indústries com l’òptica i l’electrònica ja que es va veure l’alta toxicitat que tenia.

Doncs, és així que el 1975 a Llatinoamèrica, un amic i devorador de la bibliografia de Christie va reconèixer símptomes d’enverinament per tal·li en una amiga, i va resultar que el marit d’aquesta li subministrava petites dosis de l’element per causar-li la mort sense aixecar sospites. La intervenció del lector va salvar la vida de la dona. Llegir no només t’ajuda amb l’ortografia, també et pot convertir en un heroi.

Un any després d’aquests fets, una infermera de Londres, i també una gran lectora, estava a càrrec d’una nena d’origen catarí molt malalta. La criatura perdia els cabells a gran velocitat, igual que una de les víctimes de El misteri de Pale Horse. La infermera va detectar aquest petit detall i va lligar caps amb la novel·la que havia llegit. De seguida es va saber que el tal·li s’utilitzava com a pesticida a l’Orient Mitjà. Després d’haver avisat els metges dels fets, la nena es va acabar salvant.

Graham Frederick Young

Però encara podem anar un pas més enllà. Tornem enrere en el temps, a l’any 1971 on un gran nombre d’habitants d’un petit poble, Bovingdon (Anglaterra), patien una malaltia que es desconeixia. Un dels metges que s’hi va enviar va resultar que també era un fan lector de l’autora de novel·la criminal i de seguida va poder endevinar-hi els mateixos símptomes que les víctimes del llibre. La investigació els va portar a descobrir que entre els habitants hi havia un assassí en sèrie. Pocs dies després, la policia va atrapar Graham Frederick Young, més conegut com l’Enverinador de la taca de te.

Així doncs, estimats lectors, recordeu; un llibre pot arribar a salvar vides!

AnteriorQuè hi trobarem en aquesta 50a edidicó del Festival de Sitges?
SegüentNarcos 3, la crítica
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.