Molts dels nostres pensaments estan construïts a base de rumors i prejudicis: allò que diuen que està bé, allò que diuen que creuen que està malament… I, malauradament, molts d’aquests rumors, normalment prejudicis, van més enllà dels designis i les actituds morals i serveixen per etiquetar una o un grup de persones. D’aquesta manera, es crea una cadena d’oprimits. De fet, no ho són només aquells que aparentment reben les conseqüències dels opressors, sinó també els mateixos opressors, que estan sotmesos a l’angoixa dels rumors creats per i per a la societat.

Aquestes reflexions són només unes de les múltiples interpretacions que ens ofereix l’anomenat Teatre de l’Oprimit, un gènere que dissabte es va poder veure representat a l’ETC utilitzant la tècnica del Teatre Social. En aquesta ocasió, l’osonenca Anna Fuentes va agafar les regnes del projecte i va oferir l’espectacle Amor o rumor? Per a desenvolupar la ja dita tècnica, la directora va valer-se de la complicitat del públic que va rebre instruccions només en entrar i després d’asseure’s, en forma d’U, damunt de l’escenari, just al costat dels actors.

01Laura Domènech (Júlia), Ariadna Barniol (Tània) i Mohamed Amazian (Adam) van representar, tot seguit, una breu però commovedora peça teatral que no feia res més que oferir un retrat del que avui en dia podem trobar-nos en la realitat de les relacions: una parella multicultural (la Júlia és catalana i l’Adam, marroquí) i la pressió que reben des de l’exterior en forma de prejudicis i rumors (en aquest cas, per part de la Tània).

Després de mitja hora escassa d’escenificació, Josep Armengol va agafar el rol de moderador i va animar el públic perquè fes les seves reflexions i tragués conclusions de les diferents escenes que acabaven de veure. A més a més, va oferir la possibilitat de participar activament de l’obra i sortir a defensar un dels tres papers protagonistes. Un parell d’assistents van armar-se de valor per convertir-se en actrius per un moment i comprovar com la seva intervenció feia fer un gir a l’argument.

Finalment, es va aixecar el teló perquè el públic pogués baixar de l’escenari i dirigir-se a taquilla per pagar allò que creien que havia valgut l’obra. En total, 300€ que van anar destinats directament a l’associació SOS Racisme. Tot un detall per acabar d’arrodonir aquesta petita peça d’art dramatúrgia.