Posada Jamaica (Jamaica Inn, 1939) es tracta d’una pel·lícula d’aventures on uns bandits fan naufregar embarcacions a les costes irlandeses per quedar-se el carregament. Els bandits, que fan servir la taberna Jamaica com a punt de trobada, segueixen les instruccions d’un misteriós cabdill.

Jamaica Inn és la última pel·lícula de l’etapa anglesa de Hitchcock abans de fer el salt a Hollywood. És una oportunitat per veure un Hitchcock atípic, dirigint un film d’aventures ambientat a finals del segle XVIII. La cinta és dinàmica i entretinguda, amb dosis d’intriga i protagonitzat pels cèlebres Charles Laughton i Maureen O’hara. Charles Laughton interpreta l’histriònic jutge de pau i Maureen O’hara es veu involucrada enmig de les facècies dels bandits. Tot i tractar-se d’una ambientació i genères atípics en la filmografia del mestre britànic, Jamaica Inn és l’adaptació d’una novel·la de Daphne Du Mainier a qui Hitchcock tornaria a adaptar a Rebecca (1940) i a Pájaros (Birds, 1963).

Durant la filmació, la relació de Laughton amb Hitchcock va ser tensa i difícil. Laughton, qui a més era el productor, encara tenia recent el seu Oscar guanyat per La vida privada d’Enric VIII (The private life of Enric VIII, 1933) i, empès per les ganes de lluïr-se i recrear-se interpretativament, feia repetir les seves escenes, fins i tot primers plans, una vegada i una altra fins estar del tot satisfet amb la seva interpretació i aparença en pantalla, per més desesperació del director. De les excentricitats de l’actor que Hitchcock va haver d’aguantar durant el rodatge, aquest últim en diria anys més tard que “el pitjor per a un director és treballar amb animals, nens i amb Charles Laughton”. Hitchcock, aficionat a provocar els espectadors i a trencar tabús en pantalla, no li va fer gens de gràcia que li fèssin substituir el malvat original de la novel·la, un capellà, per una altra figura. Per vincle contractual amb la distribuidora americana, cap membre eclesiàstic podia ser el dolent o tenir un paper de malvat si es volia estrenar el film als Estats Units. Malgrat tot, el film ens regala un dels malvats més desconcertants vistos en pantalla, capaç de planificar sense cap tipus de remordiment el naufragi d’embarcacions, amb posterior assassinat dels supervivents per evitar testimonis, i alhora mostrar efecte sincer, ajuda i comprensió a conciutadants de la seva comunitat. Precisament aquesta doble moralitat conveteix el personatge en terrorífic i és probablement l’element que més va atreure Hitchcock per adaptar la novel·la.

La pel·lícula s’ha reeditat fa poc en versió restaurada i es pot trobar en una edició molt cuidada tant en DVD com Blu-Ray. Una oportunitat immillorable per regalar bon cinema durant aquestes festes.

 

 

AnteriorGuerra i pau
Següent“Tothom ho sap; poemes, textos i cançons de Leonard Cohen” a l’ETC de Vic
Avatar photo
Científic durant el dia, amant del cinema i la lectura a les hores lliures. M’agraden els westerns. La trilogia del Padrí és la referència, Sam Peckinpah el caràcter, Jim Jarmusch i Richard Linklater el present (me’n descuido tants…). El meu llibre preferit és “Seixanta anys d’anar pel món” d’Eugeni Xammar. M’agrada llegir de tot, però entre Proust i Montaigne hi és gairebé tot. Jaume Cabré és l’autor de qui he llegit més llibres.