Avui canviem totalment de registre per parlar d’una sèrie manga i d’animació japonesa: One Piece, del mangaka Eiichiro Oda. Aquesta és l’obra més important de la història del còmic japonès i mundial ja que és el còmic manga més venut de tots els temps, amb més de 320 milions de volums venuts només a Japó i vora 400 milions de volums en total al món, entrant a formar part del Llibre Guiness dels Records. La seva popularitat al país nipó és tal que l’Agència de Cultura del Japó féu una macroenquesta per elegir els cinquanta millors manga de tots els temps i, evidentment, quedà en primera posició molt destacat.

És també una obra llarguíssima, ja que porta publicant-se ininterrompudament des del juliol del 1997 quan va fer aparició per primer cop a les pàgines de la famosa revista de còmics Shonen Jump, i arriba ja els 840 capítols en manga i 760 en anime. Ja en la seva estrena rebé el prestigiós premi “Hot Step Award” a millor obra de l’any. En l’actualitat hi ha 82 volums recopilatoris publicats al Japó (75 a Catalunya) i no té pinta d’acabar-se en breu. La sèrie d’animació està produïda pel famós estudi Toei Animation, una de les principals empreses del sector (Bola de Drac, Mazinger Z, Saint Seiya,…), i compta amb la banda sonora composada per Koji Kondo, músic i compositor famós, autor entre altres obres de la magnífica banda sonora del mític videojoc The Legend of Zelda: Ocarina of Time. Per què us feu una idea de la magnitud de l’obra One Piece, sèries que ens semblaven llarguíssimes com Bola de Drac, Capità Tsubasa o Ranma 1/2 tenien 38 volums en total cadascuna!2138

  L’autor de tal descomunal obra és Eiichiro Oda, que ha consagrat la seva carrera a aquesta magna sèrie que li ha portat un èxit espaterrant, i totalment merescut en els quasi vint anys que ja fa que dura. De fet, i a excepció d’algunes obres curtes anteriors a One Piece, Oda no ha publicat cap altra obra pròpia, dedicant així tota la seva carrera a One Piece. Si que sabem però que Oda fou en els seus inicis de dibuixant un dels ajudants del gran mestre Nobuhiro Watsuki, autor de la cèlebre sèrie de samurais Rurouni Kenshin. El terror s’apoderà dels milions de fans després que Oda figurés erròniament a la llista de desapareguts en els desastrosos terratrèmols del 2011. Sortosament no li succeí res i pogué continuar l’obra. Des de sempre s’ha considerat fan i admirador de l’obra d’Akira Toriyama, l’autor de Bola de Drac i el Dr. Slump, i amb qui ha tingut la sort de realitzar petits treballs conjunts.

 

Centrant-nos en la història, One Piece és una sèrie, tant en còmic com en la seva adaptació en animació per TV, sobre una tripulació de pirates molt peculiars i totalment bojos encapçalats per Monkey D. Luffy, també conegut com a “Barret de Palla”, pel seu peculiar barret que no es treu mai i que és l’emblema de la tripulació. Al llarg de l’aventura d’en Luffy s’hi van afegint personatges que passen a formar part de la tripulació. Amb ell hi tenim en Roronoa Zoro, un espadatxí amb estil propi ja que lluita amb tres katanes alhora; la Nami, la pilot i navegant i qui realment posa ordre entre tanta bogeria; l’Usopp, el franctirador i un dels personatges més graciosos; en Sanji el cuiner obsessionat per les dones; en Chopper, un ren metge; la Nico Robin, l’arqueòloga; en Franky, el cyborg constructor i reparador del vaixell; i en Brook, un esquelet vivent i afro que a més és el músic. Una tripulació ben estrambòtica on cada personatge està com una cabra.

El seu objectiu és trobar el “One Piece”, el tresor més gran del món, amagat a algun indret dels mars pel rei dels pirates Gol D. Roger dues dècades abans. Quan en Gol D. Roger fou capturat i abans de ser executat per la Marina, digué públicament que el seu immens tresor estava amagat en algun lloc del mar, desfermant així la gran era de la pirateria, amb centenars de pirates llençant-se a l’aventura. Mentre recorren els mars del món, els pirates d’en Luffy s’enfronten a desenes d’enemics, entre pirates i soldats de la marina, i al propi govern mundial, una organització gegantina, criminal, mafiosa i corrupta.

En definitiva, uns bandits dels mars que no dubten a barallar-se amb qui sigui per aconseguir el seu objectiu i ajudar als seus companys i amics. Alhora però, són els pirates d’en Luffy els qui tenen uns valors morals més elevats i els més grans defensors de la dignitat humana, enfront del despotisme del govern, la marina i la majoria de tripulacions pirates.

  Un aspecte molt rellevant de la sèrie són els poders que atorguen les anomenades Fruites del Diable, unes estranyes fruites que donen habilitats peculiars als qui les mengen, però aquests perden alhora la capacitat de poder nadar. Aquestes fruites i els seus poders fan que els combats siguin espectaculars i que cada batalla sigui diferent. El propi Luffy en menjà una que li donà els poders de la goma, podent-se estirar a plaer i creant un estil de lluita molt peculiar. Molts dels personatges són usuaris d’algun poder concret, sent però els únics que el tenen, no existeixen dues fruites iguals. De la tripulació són diversos els qui en tenen algun de propi, l’esmentat Luffy, en Brook amb la fruita que fa reviure, i en Chopper amb la fruita que converteix en home (és un ren-home). D’entre les fruites n’hi ha que donen grans poders com el foc, el terratrèmol, el llamp, el gel, així com les que converteixen en animals diversos, entre ells dinosaures, o les que canvien la substància del cos com és el cas del propi Luffy.60665879

Però One Piece no és només una sèrie de lluites i baralles constants. Els seus arcs argumentals són d’una elaboració espectacular i cada aventura pot allargar-se diversos anys, per desesperació dels milions de fans que cada setmana esperem impacients el nou capítol. El disseny dels personatges és també sublim, amb un grau de desenvolupament de la psicologia de cada individu que mai s’ha vist al manga. Cada història i cada aventura té una raó de ser, una finalitat que algun dia se’ns mostra totalment i fa que els milions de fans exclamem: “Maleït Oda! Quin geni!”.

A part de les aventures i les lluites, One Piece destaca pel seu humor absurd. Enmig de trames argumentals de gran transcendència, el mestre Oda ens hi cola gags i vinyetes còmiques que fan partir de riure, amb desfiguracions de cares molt i molt exagerades, sent així doncs, tant una obra d’aventures com una obra d’humor. La genialitat de l’obra rau precisament en l’excel·lència de mesclar episodis d’una gran emotivitat i que poden arribar a fer plorar als lectors/espectadors amb escenes d’una absurditat i comicitat genials.

 

En definitiva doncs, i a l’espera de nous capítols i noves aventures d’en Luffy i els seus camarades, us convidem a que us immergiu en aquesta monumental obra mestra del còmic japonès que pot agradar a totes les generacions. Aquí Catalunya tenim la sort de que es publica cada 2 o 3 mesos un nou volum del manga a través de Planeta de Agostini amb una qualitat més que acceptable, i que TV3 ha emès bona part de la sèrie animada (més de 500 episodis) i es pot trobar per internet, tot i que el doblatge al català és nefast. Si no us molesta que hi hagi subtítols mireu-ho en VO ja que millora enormement. Tots aquells que vau créixer mirant les aventures d’en Son Goku i en Ranma, no podeu ignorar One Piece. Us encantarà.

Comparteix
AnteriorPulp o literatura de canya i cordill
SegüentCrítica “Elle”
Som la Lídia i l'Oriol, una parella que ronda la trentena i que, fastiguejats de la programació nefasta de la televisió, vam començar a mirar sèries compulsivament. A L'escriba col·laborem donant la nostra opinió (totalment subjectiva) d'aquelles sèries que anem mirant. En el nostre espai intentarem recomanar aquelles que més ens agraden així com criticar les que ens han decebut (Ep! Sempre sense intenció d'ofendre a ningú). Esperem que us serveixin les nostres recensions i us incitin a mirar-les!