Nocturama

1349

Interessant i a la vegada desconcertant proposta de Bertrand Bonello sobre la crisi que des de fa uns anys pateix el mon occidental. La problemàtica financera, l’atur juvenil i fins i tot el terrorisme son presents en aquest film que ens mostra com un grup de joves ben organitzats planeja un cop que pot canviar la realitat del país.

Si bé és cert que el director no es posiciona en cap banda, sí que ens planteja certs debats morals sobre una problemàtica que malauradament ens afecta a tots en l’actualitat. Es poden diferenciar dues parts  en el film. La primera evoca a thriller pur i dur i et manté enganxat a la butaca amb una seguit d’escenes ràpides de diferents personatges, tal com si d’un film coral estiguéssim parlant. La banda sonora acompanya a la perfecció i ajuda a mantenir el clímax que requereixen els moviments enigmàtics dels protagonistes per l’enrevessat metro parisenc. El problema arriba amb la llarga durada d’aquest clímax, que s’acaba perdent en el no res i rebaixa l’atenció que fins ara s’havia guanyat a pols.

nocturama07_web-cde1e886

La segona part és més un film d’adolescents que no pas una  continuació de la primera, però no per això desentona amb el treball global de Bonello. La música actual i dinàmica que ens ofereix ens serveix per recordar que estem davant d’uns joves que volen jugar amb els més grans de la classe, i al mateix temps els serveix de refugi en els moments més complicats. Igual que la primera part, la durada d’algunes escenes és excessiva, i tot i que en algun moment Bonello ens  sorprèn amb alguna escena hilarant que fa les delícies de l’espectador, com és el cas del jove que canta el My way de forma magistral i amb certa èpica, o els moments més divertits on els protagonistes prenen un centre comercial com si fos la seva sala de jocs particulars al més pur estil Ferrys Buller a Todo en un dia. No podem obviar el fet que en algun moment és fa lleugerament carregosa.

Bon treball de Bonello, que tot i els petits punts més grisos del film, acaba plantejant certes preguntes a l’espectador que el mantindran si més no una bona estona amb el cap immers a Nocturama. És ben sabut que el cinema francès està a un alt nivell, però que a vegades trobem a faltar cert compromís i certa crítica social en els seus films. Doncs bé, Bonello ha fet un pas endavant, i sincerament el  resultat és satisfactori.

AnteriorCineclubVic
Següent‘No està escrit a les estrelles’ de John Green
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.