El 1960 Shentalinski va ser enviat a l’illa de Wangel, al Cercle Polar Àrtic, com a operari d’una emissora de ràdio. L’experiència el va marcar tant, que sempre més va buscar la manera de tornar a l’illa. «¿Por qué una y otra vez vuelvo a ella en mis recuerdos y en mi vida?». Un d’aquests retorns es va produir el 1972 amb motiu d’una expedició científica per estudiar els ossos polars, una experiència única i pionera que posarà en coneixement dels lectors en aquest llibre amanit amb fotografies de l’època.

Una les meravelles que ens narra l’autor és la bellesa de l’indret: «El color celeste del cielo se torna azul marino, el rojo lila y burdeos. ¡Cierto es que los pintores no saben mezclar los colores como lo hace la naturaleza!». Només amb aquesta descripció ja em vaig morir de ganes d’anar a l’illa de Wrangel.

Tot i això, no podem oblidar que es troben en un entorn totalment hostil i que, de vegades, la investigació passa a un segon pla per posar el focus en la supervivència. «¡Ojo con el Dream Head! Y no se trata solo de las osas, también están las montañas, la nieve, el frío y el viento». Són moltes les situacions en què Vitali ens explica les peripècies que ell i el seu company fan per sobreviure no només al perill dels animals, sinó també del fred.

Però el més bonic i més interessant del llibre és, tal com diu el títol, l’amor de Shentalinksi per les osses blanques. La preocupació de l’autor pel que fa a l’impacte humà sobre el medi natural remou la consciència: «La Osa está paralizada, yace dentro de la guarida. […] Lo primero que sentimos es pena. Me pregunto por qué los hombres habrán de irrumpir en ese mundo soberano, dejar al animal en estado de choque, causarle dolor, arrebatarle sus crías». I en aquesta línia, els furtius també són una constant al llarg de tot el llibre. Les seves pràctiques l’indignen i el consternen profundament: «Es a Klava a quien los tramperos arrebataron a dos cachorros estupendos, condenados desde ahora a llevar una vida penosa en algún zoo, quizá en el calor del sur, privadle para siempre de madre, patria y libertad».

Ja us adverteixo que no és una novel·la, però tampoc un assaig. És un diari de viatge en què l’autor hi aboca no només les seves vivències, sinó també els seus pensaments i opinions. La narració, molt descriptiva, pot semblar avorrida en alguns moments, però en el fons, Mi amor, la osa blanca és un cant als animals i a la natura. Un llibre, que tot i parlar-nos d’una expedició dels anys setanta, avui és més vigent que mai i que us portarà a enamorar-vos de l’illa de Wrengel i dels ossos polars.

Agradarà a…

Als amants de la natura i els animals.

No agradarà a…

Als que busquin una novel·la o no vulguin sentir a parlar de l’impacte humà en el medi natural.

Portada

Comparteix
AnteriorCINECLUB VIC. Sheep Without a Shepherd
SegüentUn oasi a casa teva
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.