“Més o menys jo”, Miquel Duran

2670

més o menys joAcabo de llegir aquesta novel·la, un diari personal amb veu pròpia i d’un talent insòlit.
El protagonista és un jove del Pla de l’Estany que ens explica el seu univers familiar i generacional sense permetre’ns de caure en un “déja vu”. Tots i cadascun  dels registres del llibre, des de l’ambientació rural fins a les reflexions que emanen dels personatges, prenen una consistència pròpia del realisme màgic.

Una novel·la costumista però amb estranys costums. Una ficció que ens recorda les petites coses de la vida, plenes de matisos i colors. Un debut literari que va quedar finalista del Premi Joaquim Ruyra.

Una proposta jove que no us podeu perdre.

logo

AnteriorEl paper de la traducció en Harry Potter
SegüentVània, per Les Antonietes