Sembla que el Londres de finals del segle XIX segueix inspirant tot un seguit de thrillers policials. No en teníem prou amb Jack l’Esbudellador i les històries de Sherlock Holmes, que ara resulta que ens ataca un gòlem. Abandonem Whitechapel i Baker Street per endinsar-nos als també humits carrers del barri de Limehouse, on un aterrador assassí en sèrie mata a tort i a dret sense cap mena de mirament. Les seves víctimes són tant diverses que sembla impossible traçar un modus operandi concret, més enllà de l’acarnissament i mutilació que els practica als cossos. L’inspector John Kildare (Bill Nighy) es veu obligat a tibar el fil per tal que els crims cessin i desemmascara el criminal, alhora que es veu submergit per una trama que es desenvolupa entre les bambolines d’un teatre de còmics.
Els ambient dels Londres del 1880 i el joc d’ombres, creen un escenari que es converteix en un altre personatge de la trama policial. Uns ambients ja coneguts per la gran quantitat de films basats en el personatge de Jack l’Esbudellador i que destil·len humitat i fredor. De fet, els escenaris són una de les parts més fortes d’aquest film el qual permet passar una bona estona, però mai destacarà entre el mar infinit de thriller policials ambientats al Londres d’aquesta època.
Les actuacions dels actors i actrius no són cap meravella de la interpretació, però permeten seguir la trama amb un cert interès. De fet, si un thriller no aconsegueix captar i mantenir l’atenció del públic ja deixa de funcionar. Un més que correcte Bill Nighy acompanyat dels joves Douglas Booth i Olivia Cooke formen el triangle principal de la trama detectivesca, on les actuacions no seran estel·lars però permetran ficar-te en acció.
La trama se suporta establement com a bon thriller detectivesc. La inspecció policial es desenvolupa típicament amb declaracions dels possibles criminals i acusats barrejada amb flashback de les seves vides passades i coartades. I culmina amb un gir narratiu que podria ser esperable, però no desmereix un intent que funciona perfectament al marc del film. Una manera característica d’aquest gènere de resoldre els casos i els finals dels arguments.
Si bé The Limehouse Golem no és una pel·lícula que passarà a la posteritat dels thrillers, és un bon film per passar una bona estona per als amants dels thrillers, els detectius i els barris baixos del Londres de finals del segle XIX.
