Com a revista de literatura i cinema, no veia cap altra manera de començar aquest article, forçat, però necessari, amb una antítesi, és a dir, una oposició de mots. Perquè el govern espanyol s’ha esforçat a fer encabir a la mateixa boca les paraules “democràcia” i “repressió”. Una democràcia que sembla que ara ens arravaten fent al·legoria de la mateixa idea. Les llibertats que sembla que posseíem com a ciutadans del món i que ara resulta que tenen uns límits.
Més enllà de les ideologies polítiques individuals dels ciutadans, les quals no discutirem, és evident que no es pot restringir el dret a la llibertat d’expressió i el dret a informar d’allò que està succeint en aquest país, i encara menys permetre el dret a prendre decisions, tants si són afirmatives com no.
Havíem sentit la frase “sereu la primera generació que viurà pitjor que els vostres pares” aplicada en termes econòmics i laborals. Mai ens hauríem pensat que aquesta frase l’hauríem d’aplicar als nostres drets i llibertats. En aquests últims dies hem vist tot tipus de vulneracions de llibertat, i com a periodistes i amants de la nostra cultura, ens hem vist obligats a pronunciar-nos.
Des del nostre humil mitjà, volem reivindicar el dret a llibertat d’expressió i de premsa, i per tant, volem expressar tot el nostre suport a les entitats, institucions i associacions que estan patint els atacs en contra d’aquest dret fonamental que intenten, amb traves a les rodes, exercir.