Aquestes vacances de Nadal vaig fer una escapada de tres dies a Viena i ara he tornat a una ciutat molt diferent de la mà de Hilde Spiel i el seu Retorn a Viena. L’autora austríaca explica en aquest diari escrit en anglès l’any 1946 el viatge de cinc setmanes que va fer a la seva ciutat natal com a periodista enviada especial després de la Segona Guerra Mundial. 

Filla d’una família jueva, Spiel havia marxat de Viena l’any 1936 empesa per la por del feixisme que es respirava a la seva ciutat i que ben aviat es va instal·lar al país. Deu anys després, doncs, hi torna i es troba amb una ciutat devastada, una ciutat molt diferent de com la va deixar. Ella, però, també és algú diferent i no pot deixar de reflexionar sobre sentir-se estrangera en el seu propi país ara que un marit, uns fills i la superació delsbombardeigs alemanys que va patir a Londres, l’han convertida en una dona diferent. El diari de l’any 1946 no va ser publicat en alemany traduït per la mateixa autora fins l’any 1968, quan ella ja s’havia instal·lat definitivament a Viena i era un autora reconeguda al país.

El relat d’Spiel té l’interès sobretot de la reflexió que provoca a l’autora tornar a veure els llocs de la seva infància, tornar-se a relacionar amb la gent que hi havia conegut i pensar en tot allò que ha passat durant la seva absència. Així, doncs, el viatge a Viena de l’escriptora està ple de records que ella mateixa reconeix que embellirà: “Però no he vingut aquí per plorar la meva vida passada. Torno al meu origen, distanciada per una llarga absència, enfortida per un grapat de pèrdues i preparada per viure una experiència dura i segurament dolorosa”, diu. 

Hilde Spiel, doncs, és conscient del que representa aquest retorn. I ho és davant de les runes dels edificis que no han suportat les bombes, passejant per les restes del parc d’atraccions més famós de la ciutat, però també quan s’enfronta amb les històries dels qui es van quedar i van viure sota un règim que no els va posar les coses fàcils. Això la porta a plantejar-se el paper d’aquells que van col·laborar amb el feixisme, dels que ho van fer obligats per les circumstàncies i dels que en van treure algun profit. 

La Viena d’Spiel no és la mateixa que visitem els turistes, però de tota manera reconeixem els carrers, les cafeteries, els parcs i el teatre de l’òpera. Sortosament, el Prater que jo vaig visitar no tenia res a veure amb aquell del 1946, que ella descriu així: 

“El parc d’atraccions ha estat substituït per un desert de bigues carbonitzades i suports de ferro corbats, sobre el qual sobresurt la gran roda, torta i sense vagons, enmig d’una dolorosa solitud.”

Retorn a Viena, que publica en català Edicions de la ela geminada amb la traducció de Marc Jiménez Buzzi, és, doncs, un viatge en l’espai i en el temps molt recomanable per a tots els amants dels viatges i també de la història. 

 

AnteriorAquest divendres al cine…
SegüentCrítica de ‘Jojo Rabbit’
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).