Ara mateix i amb la crisi del Coronavirus no és el millor moment per viatjar per Europa, però sí que ho podem fer des d’un llibre. Aquest mes, doncs, us proposo fer-ho amb Carretera enllà d’Aldous Huxley, un llibre de reflexions viatgeres que ens permet conèixer l’autor d’Un món feliç des d’un altre punt de vista. Adesiara presenta la traducció que l’any 1941 i des del seu exili a París en va fer Rafael Tasis, que ja durant la guerra i abans de marxar de Catalunya havia traduït algun altre llibre del mateix autor. Tot això ens ho explica la curadora de l’edició, Dolors Udina, en un pròleg que val la pena no passar per alt.
Along the Road va ser publicat a Anglaterra l’any 1925 arran d’un viatge que Huxley va fer per Itàlia i Holanda. Tanmateix el llibre no és només un recorregut per aquests dos països, sinó que comença amb una primera part titulada “Del viatge en general”, que explica com l’autor entén el viatge des del punt de vista d’un viatger i no tant d’un turista que va d’un lloc a un altre sense veure ni aprendre res:
“Diem que aquesta gent són viatgers perquè no es queden a casa. Però no són viatgers autèntics, no són viatgers nats. Perquè viatgen, no pas per amor del viatge, sinó per amor de la convenció. Marxen nodrits de faules i d’esperances fantàstiques, i tornen, tant si ho confessen com si no, decebuts, i com que el seu interès per les coses reals i presents no és prou viu, s’aferren a la mitologia, i els fets, per curiosos, bells i variats que siguin, els són una desil·lusió.”
El viatger real, com ell, és aquell que té curiositat per conèixer la realitat dels llocs on viatja i no es deixa enganyar per les guies que devien començar a proliferar a l’època que Huxley va escriure aquests relats. Ell recomana, en canvi, deixar-se endur pels llibres que d’altres autors han escrit sobre el països que es volen visitar. En uns anys en què no existien els llibres electrònics, Huxley ens recomana llegir poesia, aforismes o qualsevol llibre que pesi poc i estigui fet en paper de bíblia perquè ens sigui fàcil de portar d’un lloc a un altre.
La segona part del llibre és la dedicada als “Indrets” i aquí viatgem amb ell a diversos llocs d’Itàlia on assistim, per exemple, al Palio de Siena. També ens conta el seu viatge a Holanda i ho fa des del punt de vista d’un amant de la geometria:
“El meu amor envers la geometría plana em predisposa a sentir un afecte especial envers Holanda. Perquè el paisatge holandès té totes les qualitats que fan deliciosa la geometria. Una volta per Holanda és una volta a través dels primers llibres d’Euclides. Damunt d’un país que és la superfície plana ideal dels llibres de geometria, les carreteres i els canals tracen les distàncies més curtes entre punt i punt.”
La tercera part, Huxley la dedica a les obres d’art que pot veure quan va de viatge, obres que a vegades estan sobrevalorades i d’altres tot al contrari. Finalment, i per acabar, l’autor titula “De camí” la darrera i quarta part on ens explica algunes anècdotes viatgeres i moltes més reflexions sobre l’art, la literatura, la filosofia i la vida en general.
El de Huxley, doncs, és un llibre de viatges que va més enllà d’un recorregut per Europa perquè ens parla del viatge des del punt de vista d’un intel·lectual i erudit que converteix en matèria de reflexió la carretera i tots els llocs que va descobrint.
