Qui més qui menys llegeix o mira alguna pel·lícula al llarg de la seva vida, oi? Des de petits fins a ben grans. I el que veiem a la pantalla ens queda gravat en el nostre conscient i, també, en el subconscient.
I, sabeu què? Moltes de les històries que se’ns expliquen haurien d’estar catalogades com a històries de ciència-ficció. Com la Guerra de les Galàxies. I… potser us preguntareu per què?
Us ho explico: quan algú mira Star Wars té clar que és ciència-ficció, que no hi ha falcons mil·lenaris volant per l’espai o que no ens apareixerà un ewok simpàtic a saludar-nos. Però quan mirem una pel·lícula romàntica o llegim quelcom sobre l’amor, integrem que allò és la realitat, d’una manera o altra. I també és ciència-ficció.
Se’ns enganya quan ens parlen d’amor, però també quan ens parlen de sexe. Us posaré alguns exemples que inclouen històries de totes les edats:
- La noia i el noi es coneixen, s’enamoren i són feliços per sempre. Això passa en els contes infantils però també en les històries romàntiques per a adults. I ens fan entendre que enamorar-se és amor i enamorar-se no és garantia de poder construir una relació d’amor amb algú.
- Situacions de gelosia i maltractament normalitzades com si fossin amor. I l’amor, quan és de debò, no inclou res de tot això.
- Tot és massa heteronormatiu: noies i nois que s’enamoren. L’orientació sexual homosexual encara segueix apareixent molt poc i això no ens permet normalitzar que és homosexual qui estima (repeteixo: estima) algú del mateix sexe.
- I la majoria de personatges són cisgènere (persones que tenen la mateixa identitat de gènere que gènere biològic) i els personatges que són transgènere apareixen, habitualment, com a freaks que no tenen res a veure amb el que existeix a la vida quotidiana.
- Una visió del sexe coitocentrista i donant excessiva importància a l’orgasme (sovint el masculí). I quan aquest orgasme és el femení, les històries de contes i pel·lícules (i no cal anar només a la pornografia) ens fan creure coses sobre com orgasmem les dones que no tenen res a veure amb la realitat.
I així ens trobem a la vida real: esperant enamorar-nos d’algú que voldrà que siguem seves i sentirà gelosia com a mostra d’amor, amb baralles que acabaran amb un sexe fantàstic, un sexe on sempre orgasmarem els dos gràcies a la penetració (i l’orgasme serà al mateix temps, evidentment) i on no ens plantegem d’altes orientacions ni identitats sexuals que no sigui la pròpia.
I què us recomano jo? Que tingueu clar que sempre que tingueu una història d’amor i/o sexe entre les mans l’heu de valorar com si fos ciència-ficció i intentar esbrinar quines mentides ens estan intentant colar.
Què podem esperar, doncs, de l’amor i del sexe? Enamorar-nos d’algú, és clar, valorar si la relació pot ser possible, tenir present que s’ha d’anar coneixent aquella persona per veure si es pot construir l’amor amb ella, cuidar la relació perquè les papallones no marxin, aprendre a gaudir del sexe plegats i intentar no avorrir-vos gaudint d’allò que se’n diu sexe amb sentiments i emocions barrejades pel mig, sabent que les relacions de parella no són fàcils i es mereixen un esforç (però mai un sacrifici) i aprenent a valorar si realment estem dins d’una relació que ens fa felices a les dues persones que formem la relació.
Que no us colin ficció per amor i sexe de veritat!
