Aquest agost passat vaig anar a Calonge, ara convertida en Poble de llibres, i no em vaig poder estar d’entrar a La Viatgeria, una llibreria especialitzada en llibres de viatges, i sortir-ne carregada. Un dels llibres que hi vaig comprar és Los senderos del mar, de María Belmonte, una travessa a peu per la costa basca. Vaig sortir amb un viatge no gaire llunyà, doncs, potser perquè ja veia que s’acabaven les vacances i perquè les rutes a peu sempre em criden l’atenció.

María Belmonte, nascuda a Bilbao, però establerta a Catalunya, ens explica a la introducció el perquè d’aquest viatge i per què fer-lo caminant. De fet, ella diu que “en la Antigüedad los viajeros caminaban. La gente estaba habituada a medir los lugares y escalas espaciales con respecto a sus cuerpos y capacidades.” A més, escriu que anar a peu sempre obre la porta als imprevistos, als descobriments i a les trobades amb altres persones, amb animals, arbres, rius i muntanyes. I això és el que fa ella recorrent els senders d’arran de costa que explica en el relat. Així, doncs, es deixa portar i deixa que sigui el temps, les persones i els llocs els que li marquin l’itinerari.

El viatge de l’autora comença a Bayona i d’aquí anirà seguint diferents etapes, no sempre seguides en un mateix viatge les unes de les altres, fins a arribar a Bilbao, la seva ciutat, i encara més enllà, perquè el viatge l’acabarà del tot, no a peu sinó en cotxe, al Cap Ortegal, que és a la costa gallega però que geogràficament és el límit occidental del golf de Biscaia.

Per fer la ruta l’acompanya només una guia de viatge de butxaca, però també gent que es troba pel camí, amics i llibres que l’ajudaran a entendre els llocs on va. Així, descobrim que Víctor Hugo en el seu viatge pels Pirineus parla de la Bayona del segle XIX, o que Txékhov o Nabokov havien fet estades a Biarritz. Tanmateix, el de María Belmonte no és un viatge per descobrir ciutats, sinó per descobrir la costa i, per tant, l’oceà i tot allò que hi està relacionat: des del paisatge i les formacions del flysch fins als surfistes que desafien les onades, passant pels corsaris i els baleners bascos, per exemple, perquè a Los senderos del mar s’hi barreja geografia, geologia, biologia, història i literatura, entre molts altres temes.

Un llibre que agradarà a tots aquells a qui agrada viatjar, però també caminar i a tots els interessats en el paisatge present i passat dels llocs que visiten.

 

Comparteix
Anterior“Color carn”, un conte antiracista
Següent“L’andana”, Jaume Parareda Franch
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).