Soc jo l’única que espera que l’univers Tolkien no mori mai? Amb més o menys encerts, tots molt subjectius, la fàbrica de productes ambientats a la Terra Mitjana no s’atura. Cada història, llegenda, personatge o esdeveniment té les seves ramificacions i estic encantada d’endinsar-m’hi.
El senyor dels anells: La guerra dels Rohirrim és un homenatge visual i narratiu al vast llegat de J.R.R. Tolkien, i ofereix una nova finestra a la història del regne de Rohan i les seves arrels més èpiques. Situada 200 anys abans dels esdeveniments centrals de El Senyor dels Anells, aquesta pel·lícula d’animació, dirigida per Kenji Kamiyama, aprofundeix en les llegendes de la Terra Mitjana, centrant-se en la figura de Helm Hammerhand, un rei ambiciós i tràgic, la vida del qual defineix el destí de la Gorja d’en Helm, un escenari icònic per als fans de la trilogia cinematogràfica de Peter Jackson.
La pel·lícula destaca per la seva capacitat d’evocar el to èpic i solemne que caracteritza l’obra original, mentre aprofita els recursos visuals més avançats per oferir una experiència immersiva. L’animació, feta en col·laboració amb estudis japonesos, aporta una frescor estilística amb un ús de l’expressivitat i de l’acció tant meticulós com espectacular. Els dissenys dels personatges i paisatges mantenen la grandiositat que esperem de la Terra Mitjana, sense perdre mai l’atenció en els detalls més subtils, com els gestos o les expressions que transmeten emocions universals, especial menció a la paisatgística.
El protagonisme de la família de Helm Hammerhand, més concretament la figura de Hèra, la seva filla, contribueix a expandir el paper de personatges femenins en aquest univers, que sovint han estat secundaris en les obres de Tolkien, per no parlar de reductes. Tot i que Hèra no és una creació directa de l’autor anglès, la seva inclusió encaixa de manera orgànica en la narrativa, i aporta una dimensió més humana a un relat dominat pel poder, la venjança i el sacrifici. Aquest equilibri entre fidelitat i innovació resulta clau en la capacitat de La guerra dels Rohirrim per captivar tant els fans de llarga trajectòria com els nous espectadors. Vam poder començar a veure el poder femení a través del personatge de l’Éowyn a El senyor dels anells i no perdem la veu de Miranda Otto com a narradora perquè en aquesta nova obra la continuem tenint. El casament d’una dona continua sent la màxima preocupació dels homes de la cort, però que ja no ho sigui per a ella, que vulgui ser la guerrera que salva el seu poble, la que lidera la victòria i que mai serà protagonista de cap cançó èpica és el punt de partida de la narració.
La immensa influència de Tolkien continua sent inqüestionable, i aquesta pel·lícula és una mostra més de la seva immortalitat. L’univers de la Terra Mitjana, amb els seus mites, llengües i genealogies complexes, no és només un entreteniment, sinó també un reflex de l’ambició literària i cultural del seu creador. Les seves obres beuen dels mites nòrdics, la Beowulf, i també de l’èpica arcaica en què el bé i el mal es troben en lluites descomunals però amb un rerefons humà profund.
La comparació amb altres projectes recents, com la sèrie Els anells del poder, és inevitable. Mentre que aquesta sèrie va aixecar grans expectatives, però també va generar crítiques per les seves llibertats creatives respecte a les fonts de Tolkien, La guerra dels Rohirrim sembla trobar una millor harmonia entre el respecte al material original i la necessitat d’explorar nous relats. La sèrie televisiva de Prime Video ha estat celebrada per la seva grandiositat visual, però també s’ha acusat de prioritzar l’espectacle per damunt de la profunditat narrativa. En canvi, aquesta pel·lícula es mou amb una coherència que encaixa perfectament en l’univers tolkienià sense perdre’s en l’excés.
Amb La guerra dels Rohirrim, queda clar que la Terra Mitjana és una font inesgotable d’històries i interpretacions. A mesura que passen les dècades, les adaptacions de Tolkien segueixen expandint-se, revisitant les seves creacions i descobrint nous racons d’aquest món complex i fascinant. Això es deu, en part, al fet que la seva obra no és només fantasia: és una exploració de temes universals com el poder, la pèrdua, el sacrifici i l’esperança. Cada adaptació, ja sigui la trilogia original de Jackson, Els anells del poder, o aquesta nova pel·lícula, és un testimoni de com la seva obra es reinventa constantment sense perdre l’essència que la fa eterna.
En última instància, La guerra dels Rohirrim és un recordatori del poder de les històries i de la capacitat de Tolkien per connectar amb les generacions passades, presents i futures. Des de les pàgines dels seus llibres fins a les grans pantalles, l’esperit de la Terra Mitjana continua captivant-nos, demostrant que, com les llegendes, sempre es poden tornar a explicar i a reinterpretar. Aquesta pel·lícula no és només un regal per als fans, sinó una peça més d’un univers que, com el llegat de Tolkien, sembla destinat a perdurar per sempre.