Fitxa tècnica

Crítica

La primera sensació després de sortir de la sala de cinema és que a Colin Trevorrow se li ha fet gros dirigir una nova seqüela de l’exitosa Jurassic Park.  4 anys després de rodar el seu primer llarg, Seguridad no garantizada, on es va guanyar el respecte de la crítica i va rebre el premi Independent Spirit Awards a la millor primera pel·lícula, Trevorrow agafava l’encàrrec d’una superproducció de tal magnitud com és el món juràssic dels dinosaures per tal de tornar a fer renéixer una saga que en les darreres dues entregues havia anat de cap a caiguda. El resultat es un film avorrit i tòpic que només aporta un raig d’esperança durant els últims 10 minuts. Lluny queda l’intent del director i guionistes de tornar a recuperar l’essència de la primera entrega, ja que ni el pèssim guió ni les pèssimes actuacions dels protagonistes ens apropen a aquella illa que un dia va veure renéixer unes criatures extingides ara fa 65 millons d’anys. Chris Pratt i Bryce Dallas Howard en els papers protagonistes, no brillen especialment durant les dues hores de llargmetratge. Dues actuacions carregades d’acudits dolents i on els seus rostres (especialment el de Pratt) no mostren cap tipus d’emoció, inclús en les escenes que més ho requereixen. Com hem dit abans, només els últims 10 minuts brillen per la seva qualitat visual en una escena d’acció que et fa quedar enganxat al seient quan ja feia més d’una hora que t’estaves plantejant marxar de la sala.

Una altre intent fallit en la cursa dels dinosaures, que tot i superar les dues últimes entregues no sap reflectir la màgia i l’emoció que ens va mostrar Spielberg al 93. Però que els arbres no us privin de veure el bosc, perquè el que realment importa del film de Colin Trevorrow és com s’ho fa Bryce Dallas per aguantar tota la pel·lícula amb uns talons de 15 cm corrent pel mig de la selva.

https://www.youtube.com/watch?v=T_2jF-_LnNg

Marc Orra