Fa uns dies, en un concurs d’Instagram, em van tocar unes entrades per anar als Cinemes Aribau de Barcelona a veure La historia interminable live movie session. Em vaig emportar una gran sorpresa, perquè porto una temporada de molta sort. Per altra banda, l’alegria va ser màxima, ja que em feia especial il·lusió tornar a veure una de les pel·lícules més importants de la meva infantesa. A priori això del “live movie session” no sabia què era i em feia desconfiar fins al punt que vaig arribar a pensar que esguerrarien la pel·lícula, però qui diu que no a unes entrades gratuïtes? Si algú està pensant que aquestes entrades gratuïtes són promocionals i que en realitat me les van donar per fer aquest article a L’escriba, s’equivoca. De fet, la cara de d’estupefacció de l’equip humà que hi ha darrere del Grup Balaña en veure com de punyetera és la vida a l’hora d’alinear els astres per formar casualitats.

Va arribar el dia de veure la peli i em va sorprendre la sala de cinema que vaig trobar. A part de que el cinema i la pantalla són espectaculars, el públic era molt divers perquè hi havia un gran nombre de famílies i nens, però alhora molts nostàlgics dels 80 i els 90. L’espectacle teatral em va sobrar, però reconec que estava molt bé i que va agradar molt als nens.

Pel que fa a la pel·lícula, què us haig de dir… és una de les meves preferides per nostàlgia, ja que és una de les pel·lícules que més recordo de la meva infantesa, però també perquè ofereix moltes lectures. En primer lloc, és una pel·lícula d’aventures que agrada molt als nens perquè s’identifiquen molt amb els personatges que hi apareix. Per altra banda, podem veure el viatge que fa en Bastian a través del llibre. Finalment podem fer una lectura més profunda i entendre-la com una metàfora. En Bastian perd la seva mare i, per tant, la il·lusió i a través del món de fantasia, la recupera. Hi trobem elements com “la tristesa”, “la nada”, “el espejo” en què tothom es veu tal com és…en definitiva podem dir que tenim un nen que a través d’una història s’enfronta a les seves pors.

AnteriorVeinte de Manel Loureiro, una distòpia Made in Spain
SegüentEquus, la nova posada en escena de la companyia Etcètera Teatre
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.