Pols, calor i cavalls. Amb aquesta descripció podríeu pensar que estem davant
d’un western i no aneu mal encaminats. En el film que ens ocupa s’han canviat els cavalls-animals per cavalls-motors, és a dir, cotxes; però la pols, la calor i l’essència que es respira és la del més pur Western crepuscular.
David Mackenzie (Young Adam,American Playboy), gran apassionat del cinema dels 70, ha construït un Western modern que “mama” directament de l’Oest més decadent i del final d’una època que la gran pantalla ha plasmat en nombroses ocasions. Mackenzie agafa aquesta idea i la transporta a l’actualitat, concretament a l’estat de Texas, on avui dia, en certes zones, encara preval la llei del més fort i cada poble es regeix per unes lleis no escrites que cada habitant defensa amb força i lleialtat.
Una senzilla història de dos germans, l’un divorciat i l’altre un ex convicte que recorren al robatori de bancs per tal de salvar el ranxo on van néixer, serveix de base per un relat que ens transporta, de nou, a un tema que els últims anys ha donat molt de si al cinema: la crisi econòmica. Però, en aquesta ocasió, el director ho transforma de forma magistral en un emocionant film de tiroteigs i persecucions. La lleialtat, l’honor i la nostàlgia, són presents en la mentalitat dels tres protagonistes, que tot i les seves diferències, tenen un nexe comú, intentar fer justícia a la seva manera.
Chris Pine (Star Trek, Jack Ryan) i Ben Foster (The Massenger, The program) doten d’una complicitat i una química natural els personatges dels dos germans foragits i Jeff Bridges (Los fabulosos Baker Boys, El rey pescador, El Gran Lebowsky), en el paper de Ranger de Texas, signa un treball seriós i opulent que et deixa assegut a la butaca.
Hell or High Water vesteix la seva història amb una fotografia hipnòtica de paisatges desèrtics i solitaris al mateix temps que la folklòrica música de Nick Cave i Warren Ellis acompanya cada escena de forma magistral. En aquesta pel·lícula tot està pensat i cuidat. Les mirades, els crus i en ocasions divertits diàlegs i fins i tot els silencis, ens ajuden a endinsar-nos en unes vides ferides que busquen la redempció. I tot això, de la mà de Taylor Sheridan (Sicario) amb un guió sencill i eficaç que funciona a la perfecció. El film deixa moments fantàstics com el dels dos germans asseguts al porxo del seu ranxo contemplant la immensitat del desert, o la conversa de Chris Pine amb el seu fill, on li diu que no sigui com ell i segueixi el seu camí, escena que recorda al discurs que Will Munny (Clint Eastwood) deixar anar al jove inexpert (Jaimz Woolvet) a Sin Perd
ón.
En aquest film tots ens recorda a alguna cosa, a temps passats i a pel·lícules de lladres i serenos. De fet, aquesta nostàlgia que respira, és la gran essència de Hell or High Water. Ja no es fan films com els d’abans! -diria Mckenzie-, i d’alguna forma, aquest és el seu petit homenatge a les pel.lícules de robatoris dels 70 com La Gran Estafa de Don Siegel. Comancheria, titol amb que arribarà a les nostres pantalles, es converteix en un clàssic modern immediatament finalitzat el film. És una d’aquelles pel·lícules que et remou l’interior i t’evoca a un passat que no tornarà i un present que s’escapa a cent per hora entre neumàtics xerricant, bales que xiulen i pols al camí, sobretot molta pols.
