Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Ja de ben petita va créixer envoltada de pel·lícules i fascinada pel món del cinema. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També va ser la fundadora i redactora cap de la revista en línia El Almanaque de McFly i actualment ho és de El Cinèfil, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i al TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.
Paraules o expressions que més dius.
“Quan anem al cinema?”, “Wiii”, “tinc son”, és el que recordo que dic més assíduament, potser seria més convenient preguntar a qui em coneix més, perquè no me n’adono sí em repeteixo amb alguna paraula.
Amb quin personatge cinematogràfic t’identifiques?
Més que identificar-me sempre he estat molt fan d’Iron Man, tot i que estic més a prop d’en Bruce Banner per la tasca científica que dur a terme, ja que sóc estudiant de Biologia Molecular, ara bé, espero no acabar convertint-me en una massa verda musculosa gegant.
Director/actor que no suportes.
Amb el cineasta Pedro Almodóvar no m’hi avinc gaire bé, no acabo d’entrar en el seu cinema per molt que miri les seves pel·lícules. Kate Mara també es troba a la llista, no sé per què no la suporto i després del desastre de The Fantastic Four encara menys.
Pel·lícula a casa o al cine?
Ambdós llocs m’agraden per a veure cinema, però al cine tinc l’oportunitat de gaudir en pantalla gran de films que a casa perden bastant. A part que a casa tens més responsabilitats i costa més trobar un moment per concentrar-te al 100%.
Quantes pel·lícules mires al cap de l’any?
Sincerament no he fet mai els càlculs, però si dic centenars no em quedo curta. Ja només al Festival de Sitges en vaig veure 60 i festivals de cinema n’hi ha molts al cap de l’any, a part de les estrenes dels cinemes, clàssics que vas recuperant o recomanacions que et van fent.
Lloc preferit per mirar una pel·lícula? I impossible?
Un dels moments que poques vegades puc gaudir, és prendre’m un bany tranquil·la i veure mentrestant una pel·lícula o sèrie ficant el portàtil a sobre una cadira (relaxant i alhora perillós).
Per contra, no m’agrada gens veure res quan vaig amb qualsevol transport, em marejo i no estic atenta a la pel·lícula, estic més pendent del què passa al meu voltant.
Manies de cinèfil.
Al cinema em costa estar asseguda amb normalitat, tinc tendència a fer-me una bola al seient i buscar la posició més còmoda. Una altra mania seria la de tenir sempre quelcom per menjar o beure, encara que després no n’acabi fent ús.
Alguna frase que recordis d’alguna pel·lícula.
Sempre m’ha agradat la que surt a The Curious Case of Benjamin Button, ja que crea una reflexió sobre la vida rutinària: “La vida no es mesura en minuts, es mesura en moments.” També la de Walt Disney que em va acompanyar com a eslògan a un viatge a Disneyland Paris: “No dormis per descansar, dorm per somiar. Perquè els somnis hi són per complir-se.”
Última pel·lícula que has vist.
Arrival de Dennis Villeneuve, no ha estat la darrera però sí la que recordo cada dia després d’haver-la vist, trobo que és una de les millors pel·lícules de ciència ficció que mai s’ha fet, pel què fa a la seva subtilesa a l’hora de presentar els fets i com va captivant i hipnotitzant, desmarcant-se del seu propi gènere.
Una recomanació.
Sens dubte Gattaca perquè es va avançar a la seva època i continua essent un dels millors films tractant el tema de l’enginyeria genètica i sempre la recomano a tothom. També recomano descobrir la filmografia clàssica de Godzilla, de l’estudi Toho i Cloud Atlas que compta amb una excel·lent banda sonora.
Versió original o doblada?
Des que vaig a festivals de cinema les veig sempre que puc en versió original, per sort cada vegada hi ha més cinemes que les projecten així i és un goig. I, a casa el mateix, en versió original amb subtítols, hi ha doblatges que deixen força a desitjar i fan que les pel·lícules perdin qualitat.
La pel·lícula pendent.
Doncs l’any passat em vaig perdre a Sitges Baahubali, una pel·lícula índia que tothom que l’ha vist en parla meravelles, però s’ha de gaudir en ambient de festival i acompanyat, per això mai trobo el moment per a veure-la.
Entrem ja en el món del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges. En quin moment et planteges embarcar-te a l’odissea de formar part del Jurat Jove?
Probablement sempre ha estat al meu cap, des de ben petita he estat una gran cinèfila, però no donava el pas perquè volia saber molt més del sector i aprendre sobre el festival. Gràcies als anys com a voluntària i l’experiència adquirida treballant per a diversos mitjans, el somni estava més a prop, així doncs el passat any vaig veure la convocatòria i em vaig inscriure sense més dilació. Sincerament no em vaig preparar gaire la documentació (demanen 3 crítiques de films: una de gènere actual, una altre de gènere de qualsevol època i una d’actual que no fos gènere, un qüestionari i currículum personal). Quan vaig veure que no m’havien escollit em vaig deprimir, però desprès de reflexionar vaig veure que no m’ho havia treballat gaire i que el nivell era molt elevat. Així doncs, em vaig plantejar preparar la següent convocatòria durant tot aquest any i així he pogut veure complert un dels meus somnis. Potser, la part més complicada va ser escollir els films per fer les crítiques, però Gattaca, High Rise i Hail Caesar! van resultar ser tot un encert.
Tenies experiència prèvia a fer de jurat? Si és que sí, en quin i on?
Doncs fa un parell d’anys vaig formar part del Jurat Jove de Terrormolins (Molins de Rei), va ser una experiència tant positiva, però breu que de seguida em vaig plantejar participar com a Jurat en altres festivals. De fet, en el proper festival de Terrormolins formaré part del Jurat de la Crítica d’Or en representació de El Cinèfil, el mitjà en el qual treballo i del qual en sóc Cap de Continguts.
Com has viscut l’experiència a Sitges?
Ha estat una de les millors experiències de la meva vida, ara bé, no és senzill, són moltes hores mirant pel·lícules, no totes tenen qualitat ni ritme, i en altres circumstàncies acabaries marxant de la sala o dormint, però el fet que les hagis de veure des del punt de vista de jurat fa que hagis d’estar més pendent i valorar molts més punts. A més, dormíem molt poc, ja que totes les de Midnight X-Treme es feien de matinada i si les projeccions anaven amb retard suposava empalmar directament amb els films del matí. Però no em queixo, ha estat molt positiu en general: m’emporto grans amistats, el fet d’haver conegut el festival des d’un altre punt de vista i he après molt més del cinema, he descobert nous actors i directors i he conegut en persona alguns dels meus ídols com Bruce Campbell o Rob Zombie. Haver pujat a l’escenari de l’Auditori a recollir un diploma potser ha estat la cosa més emotiva i alhora que em preocupava més pels nervis d’estar davant de tanta gent, però finalment tot va ser un èxit. Recomano a tothom que pugui viure aquesta experiència, després del festival estàs uns dies perdut i trobes a faltar la dinàmica de veure 7 pel·lícules de mitjana i comentar-les, però té la durada justa per no morir en l’intent. A la que vaig dormir més de 5 hores seguides vaig llevar-me amb grip i no em vull imaginar què passaria si durés dues setmanes o més.
Creus que hi ha possibilitats que tornis a repetir?
Per a mi seria un goig tornar a repetir i ho faria sense cap dubte. El que passa és que només es pot ser Jurat Jove una vegada i també s’ha de donar l’oportunitat de viure l’experiència a altres joves. Però és evident que ara vaig cercant altres festivals als quals em pugui presentar, perquè estic encantada amb la tasca i amb anar adquirint experiència en aquest sector.
Com ha funcionat la dinàmica amb els altres membres del jurat?
Afortunadament, tots vàrem tenir molt bon rotllo des del primer moment i com que veiem la majoria de pel·lícules junts ja les anàvem comentant i seleccionant per facilitar la deliberació. Tots dúiem els deures fets de casa, amb una llibreta preparada amb els títols i quan acabava cada projecció fèiem un resum crític i puntuàvem. Com que havíem de valorar dues seccions: Secció Oficial a Competició (30 films) i Midnight X-Treme (14 films), sovint costava compaginar el visionat de les Midnight que eren totes les maratons i ens era impossible, per solapaments d’horaris així que les acabàvem veient cadascú pel seu compte a l’hotel o a la sala de visionat exclusiva per jurats. Per sort, la que va resultar guanyadora, It Stains the Sands Red, la vàrem veure tots junts i mentre la veiem ens miràvem i sabíem que aquella seria la triomfadora. Per contra, la Secció Oficial, va costar una mica més, valoràrem altres punts tècnics, buscàvem un film fresc, juvenil, dinàmic, si era possible d’un cineasta emergent i la cosa estava complicada per discrepàncies alhora d’escollir-la. El dinar de deliberació es va allargar unes 3 hores fins que Grave (Raw) en va sortir com a vencedora, lamentablement no era la preferida de tots per això vàrem fer dues Mencions Especials als films The Lure i Swiss Army Man, per tal de reflectir els gustos de tots i són films no van deixar indiferent a cap de nosaltres.
Ens podries dir quina ha estat per tu la pel·lícula guanyadora de totes les que has vist, deixant a part el palmarès oficial?
En vaig veure unes 60 de pel·lícules, però la meva guanyadora la tenia clara des del moment en què la vaig veure, The Handmaiden de Park Chan-wok, tot i la seva durada em va atrapar i enganyanr contínuament, una obra mestra per antonomàsia. També em va encantar Hell or High Water, Arrival, Hardcore Henry, Your Name i The Neon Demon i lamento moltíssim haver-me perdut Colossal, ja que tothom me la va recomanar per la temàtica kaiju, així doncs, sé que després de finalitzar el festival encara em queden joies per a descobrir.
